Tal dia com hui, l'11 de febrer, però del 1474, es va publicar 'Els trobes a lahors de la Verge Maria' sent la primera obra literària impresa a la Península Ibèrica. Fa 550 anys es va publicar: «les obres o trobes… a la dita ciutat de València, una joia a tots els trobadors, a onze dies del mes de febrer, any de la nativitat de Nostre Senyor mil quatrecents setanta-quatre».
La relació de Gutenberg de Magúncia amb València va fer que l'impressor Lambert Palmart i la seua esposa Leonor Eiximenis instal·lessin a València la seua impremta a prop del Portal de Valldigna. Té l'honor de ser la primera obra literària impresa a la Península Ibèrica que va fer servir una innovació per l'ús de tipus humanístics o romans, abandonant els tipus gòtics que eren habituals.
El virrei Lluís Despuig va voler honrar la Mare de Déu i per organitzar el certamen va encarregar al poeta Bernat Fenollar del seu desenvolupament qui va redactar el cartell o convocatòria. Els poemes havien de van tindre cinc estrofes i dedicatòria, però tenien llibertat per triar l'estil i la llengua.
Hi van anar 45 poetes que ens van arribar 45 composicions. Quaranta escrits en valencià, quatre en castellà i un en toscà. El text es conservava a la biblioteca del Reial Convent de Predicadors de València però posteriorment va passar a la Biblioteca Universitària de València.
D'acord amb M. Sanchis Guarner, la primera edició facsímil va ser realitzada el 1945 per l'Editorial Hemeroscopea en una luxosa edició reduïda (només 250 exemplars) per a bibliòfils. A la seua portada s'indicava: 'Les trobes a lahors de la Verge María', novament impreses, en facsímil del llibre original, sota la direcció de Vicente Escrivá, Doctor en lletres per la Universitat Complutense. València. 1945′.
Per dur a terme aquesta publicació van convèncer el director de la Biblioteca Universitària de València, José María Ibarra i Folgado, perquè certifiqués l'exacta correspondència del facsimil amb l'original del text, la mida i la forma. Ibarra es refereix sense regatejos, a l'atreviment dels editors en la seua magnanimitat per l'exquisida atenció que l'Editorial Hemeroscopea ha prestat a tot detall sense escatimar treballs ni molèsties, cures i comprovacions i assenyala el culte editor Ramón Llidó i quants en la reproducció han pres parteix amb entusiasmes impossible de descriure, però que jo he vist, des del director literari Vicente Escrivá a l'últim aprenent que ha transportat materials, passant pels mags de l'artesania valenciana que han aconseguit el prodigi tècnic.
A la dècada dels 40, Ramón Llidó i Vicente Escrivá van fundar l'editorial Hemeroscopea. El nom fa referència al nom d'Hemeroscopi amb què Avieno parla d'aquest litoral de llevant i sud. També Estrabón ens parla d'Hemeroscopea que és un punt molt fortificat ia propòsit per a la pirateria, visible des de molt lluny als navegants: és anomenada Dianium. Figueras Pacheco indica que entre Dénia i Xàbia només mitjana el Montgó, que va poder ser molt bé el punt que donés el nom d''obseuartori o talaia del dia' que és el que significa l'hemeroscopi
dels grecs pel que aquest nom bé poguera donar-se la població que vivia al sud com la que es va construir al nord.
Bibliografia
- Els trobes a les hores de la Verge Maria i l'inici de l'impremta a València. Rogle, núm. 209, febrer, 2024 per Mª AMC
- Xabàs, Roque. Història de Dénia. Alacant 1985.
- Ibarra i Folgado, José María. Els trobes a lahors de la Verge Maria Notícies sobre la impressió del primer incunable espanyol. València 1945. Hemerosopea edicions.
- Rubio Alcover, Agustí. Vicente Escrivá Pel·lícula d'una Espanya. Edicions de la filmoteca. València, 2013.
- Sanchis Guarner, M. Les trobes a lahors de la Verge Maria (València 1974)
- Edició facsimil amb estudi preliminar i transcripció. València. 1974
Joan Bta. Codina Bas
