OPINIÓ
Sempre que vinc a Xàbia a la seua entrada la primera estampa que albiro és el cim del massís del Montgó i, encara que sembli una muntanya normal, no obstant, té uns ancestres històrics que embogeixen i embelesen una vegada que coneixes algunes de les seues característiques fonamentals i, a poc a poc, et conviden a descobrir tots els seus tresors i totes les seues peculiaritats.
Des de la meua xicoteta perspectiva literària en què no sóc ni un geni ni expert, intentaré retratar una xicoteta semblança d'aquesta roca mil·lenària: Lamento no haver coronat el mític Montgó, perquè ara la vellesa m'impedeix fer-ho. Coses de la nostàlgia per errors que es cometen per desconeixement, per vagància o per comoditat… què sé jo.
el Montgó, aquesta mola imponent de pedra entre Dénia i Xàbia, s'alça mirant directe al mar i ofereix unes vistes panoràmiques que et recarreguen l'esperit, t'oxigenen el cervell i t'inspiren per dins per sentir el desig
de coronar-lo, encara que només siga sentir l'elevació de l'ànima i poder aspirar a tocar el cel molt més a prop.
Jo, tinc la sort de contemplar aquesta fèrria roca des de Xàbia, pràcticament gairebé tot l'any. Ho faig des de diferents punts de la meua estimada Xàbia. Des de qualsevol d'ells ho admiro i sento un pessigolleig interior que em satisfà i recauchuta tot el cos. Però, amics, el Montgó no és una pedra inert que hi és inamovible, sinó molt més.
És una roca viva per contemplar-la i si es pot coronar-la. És un emblema fantàstic per a Dénia i per a Xàbia. A mi, personalment, m'emociona molt quan puc mirar-lo des de qualsevol punt -malgrat la distància- en què puc contemplar figura de la cara d'una persona que, a més, seguix allà, durant anys, suportant les inclemències climàtiques i continua amb la seua mirada dolça, tendra i amable cap a Dénia i cap a Xàbia sense pestanyar per no pas pestanyejar. I, a més, per ser un guaita protector davant de qualsevol desastre o calamitat. Ell, en el silenci petri, amb els secrets que amaga al seu interior escolta els laments -i també els afalacs- dels dianencs i dels xabieros.
Hem de ressaltar l'extraordinària bellesa del seu Parc Natural que està protegit per poder conservar la seua meravellosa vegetació als seus contraforts, ja que la seua altitud és de 752 metres sobre el nivell del mar. Segons els estudis realitzats el seu nom prové de la combinació del llatí mon (muntanya) i un element o sufix iber/valencià antic (gó), el significat del qual s'interpreta com “mot o muntanya gran/alta”.
Estic segur que el Montgó tanca encara molts misteris que estan per descobrir, cosa que farà que aquesta mítica pedra ens seguix produint interès, misteri, inquietud i, és clar, sorpreses importants a aquestes dues poblacions -Dénia i Xàbia- del mar Mediterrani, al nord d'Alacant, que seguiran sent visitades i admirades per milers de visitants i turistes que es regeixen.
Finalment, he acceptat la conformitat que per la meua senectut em resulta impossible coronar el Montgó, encara que albergo l'esperança que quan el Creador em truqui a l'estada celestial, des del cel rebi l'impuls diví que l'he coronat per sempre, eternament. Així que, amics, tot aquell que pugui i la salut els ho permeti, que intenti pujar al cim del Montgó, perquè viurà i sentirà un plaer immens.
A coronar-ho!
Dexa belonging to both Dénia & Xabia