OPINIÓ | José Font Caballero
En els anys previs a la descolonització del Sàhara Occidental (1975), milers de joves espanyols van ser destinats a complir el servei militar als territoris africans. Entre ells, molts xabieros van viure una experiència única, lluny de la seua terra, en un desert que aleshores era la 53a província espanyola.
El Sàhara Occidental, sota administració espanyola des del 1884, va ser un lloc estratègic militarment, especialment durant els anys 60 i 70, quan va créixer la tensió amb el Marroc i el moviment independentista sahrauí. Els reclutes, molts procedents de pobles com Xàbia, es van trobar en un entorn hostil, amb temperatures extremes i una realitat molt diferent de la de la seua vila natal.
Actualment, un projecte de recerca local busca rescatar de l'oblit les vivències dels joves de Xàbia que van fer la mili al Sàhara. L'objectiu és recopilar testimonis, fotografies i documents que ajudin a reconstruir aquesta pàgina poc coneguda de la Història comarcal.
Molts dels nostres pares i avis van passar mesos, fins i tot anys, al desert, però amb prou feines hi ha registres públics de la seua experiència. Volem honorar-ne la memòria i que les noves generacions coneguin aquest capítol de la història de Xàbia i, per tant, d'Espanya.
Faig una crida a les famílies xaberes per compartir records, cartes, fotografies o qualsevol material relacionat amb la mili al Sàhara. Imatges de les casernes de Aaiun, Smara o Dajla, uniformes, o fins i tot anècdotes de la convivència amb els sahrauís són de gran valor per a aquest treball que busca la trobada amb una gent oblidada, el poble sahrauí, a què tant devem i tant de mal li hem fet deixant-los sols, molt sols…
No cal anar més lluny, jo vaig estar a la mili al Sàhara durant 13 mesos i encara que no vaig néixer a Xàbia, ni sóc resident, si passo ara diversos mesos aquí i m'atreveixo a dir alguna cosa sobre aquest període.
Un període de la vida desastrós per a tots els que vam haver de servir la pàtria en aquest territori, amb unes condicions de país desastroses, una societat amb estaments més tancats que els de l'Edat Mitjana i un exèrcit que no passava de ser una pantomima.
Per no oblidar-ho durant tota la vida com un malson.
No conec ningú que fes la mili al Sàhara, el més proper que conec és Pepe Miralles Vallés que la va fer a Tetuan (Marroc), poden preguntar a la seua filla Mercedes