La xarxa de Càritas València, composta per les acollides parroquials —entre les quals es troben les de Sant Bertomeu Apòstol i Ntra. Sra. Loreto de Xàbia— i els programes d'acció social diocesans, va acompanyar així 55.527 persones el 2024, de les quals, 334 eren de Xàbia. Així mateix, d'aquest total de famílies ateses per les Càritas parroquials de Xàbia, la majoria estan encapçalades per dones, concretament 234.
L'ajuda de Càritas ha repercutit en 200 menors. Un 83% de les famílies ateses són estrangeres de les quals un 98% estan en situació administrativa irregular. Això reflecteix clarament que el gènere i la situació migratòria pendent de regularització continuen sent factors que agreugen el risc d'exclusió social; així com la quantitat preocupant de menors d'edat que creixen en contextos d'exclusió social. En aquest sentit, 113 persones han tingut problemes per empadronar-se, fet que suposa un obstacle a l'accés a drets.
El focus prioritari de l'acció sociocaritativa de Càritas continuen sent aquelles persones amb més risc d'exclusió social: hem acompanyat les persones vulnerables sent conscients de la singularitat de cada procés d'acolliment. Aquests no només se centren a ser facilitadors per a l'accés a drets en àrees com a salut, ocupació, educació, habitatge i assessoria jurídica sinó també a impulsar una participació activa que ajudi a enfortir l'autonomia personal i les xarxes de suport mutu.
Projectes de Càritas a Xàbia
A més, la Càritas Interparroquial de Xàbia han desenvolupat els projectes: Nexos (Equip d'acompanyament en la recerca de feina, que aquell any ha atès 115 persones), així com un altre de classes de castellà i de costura.
Emergència DANA
A més, Càritas València aquest any ret comptes de la seua actuació en l'emergència fins al 31 de maig, a través de la qual s'han beneficiat de les ajudes DANA 16.884 persones i s'hi han invertit més de 13,6 milions d'euros (13.687.982 €).
En aquest context, ha sorgit un nou perfil: llars que mai no havien acudit a Càritas i que, després de perdre els habitatges, vehicles, estris o fonts d'ingressos, s'han vist per primera vegada en situació de necessitat.
«A aquest perfil se sumen famílies que ja acompanyàvem abans del que havia passat i que han vist agreujada la seua situació després d?accentuar-se les dinàmiques estructurals d?exclusió que es repeteixen i perpetuen en moments de crisi», reforça Aurora Aranda, directora de la institució.
Els tipus d'ajuts definits al Pla d'Acció responen a les necessitats detectades a les zones afectades, tant a nivell personal com social. Aquestes inclouen la cobertura de necessitats bàsiques, la recuperació d'habitatges i negocis, ajuts per a la mobilitat i el suport emocional, jurídic i social.
Recursos humans i econòmics
Al llarg del 2024, Càritas Xàbia va comptar amb la col·laboració desinteressada de 46 persones voluntàries. Pel que fa als recursos econòmics, els fons propis suposen el 100% dels ingressos que rep, que van pujar, el 2024, a 47.659 euros.
Pel que fa als recursos invertits, el 2024 Càritas Xàbia va invertir 46.024 euros en l'atenció social, un 85% per cobrir necessitats bàsiques com alimentació, subministraments, ajuts per a lloguer, desnonaments, pagament de rebuts, reparacions a l'habitatge, medicaments o ajuts educatius. És significativa la quantitat de recursos invertits en matèria d'habitatge, un poc més de 12.600 euros.
Les dades recollides a la Memòria 2024 no només busquen deixar constància del treball realitzat des de Càritas, sinó també mostrar que, davant l'augment de la desigualtat, és urgent actuar des de polítiques públiques eficaces, estables en el temps i que prioritzin les persones més excloses.
El creixement sostingut d‟aquestes xifres evidencia una realitat estructural que condiciona l‟accés a drets fonamentals i limita les oportunitats de portar una vida digna per a moltes persones i famílies. L'accés a un habitatge adequat, a una ocupació amb condicions justes, a una educació de qualitat oa una xarxa de cures continua sense estar garantit de manera equitativa.
Convidem que aquesta mateixa actitud inspiri els actors socials i institucionals a reflexionar i assumir-ne la coresponsabilitat per revertir el procés de cronificació de la pobresa i la desigualtat. Només des d'un compromís col·lectiu podrem avançar cap a una societat en què tinguem la possibilitat real de viure amb dignitat i justícia.
