Quaranta anys d'esforç i mig milió de joies: així va ser el robatori que destrossa una joiera de Xàbia

L'últim dimecres de novembre, la joieria Antolinos, un lloc que ha estat testimoni del pas del temps i de més de quatre dècades d'esforç, es va convertir a l'escenari d'un atracament que marcarà per sempre la vida de Manoli Antolinos.

La joiera, que al llarg de la seua vida davant d'aquest negoci, ha estat víctima d'un total de 49 grans robatoris i desenes de xicotets des que va obrir el 1982, «però en aquest cas, el dolor i la violència han superat el límit que coneixia».

El violent assalt va van tindre lloc cap a les 18.30 hores del 26 de novembre. «La porta de l?establiment, per un error humà, no estava completament tancada, cosa que va permetre als assaltants entrar sense dificultat», explica Manoli.

La joiera relata que va ser un moment de casualitat i bona sort per als assaltants, «la porta sempre està tancada i els clients han de cridar per entrar-hi. Aquell dia, acabava de parlar amb un amic i sense adonar-me'n es va quedar el topall de la porta enganxat, cosa que no va permetre que aquesta es tancada del tot en marxar. Em vaig posar a netejar una vitrina i tenia la caixa forta oberta per anar reposant les joies».

De sobte, sense cridar, entra una persona «i diu, vinc a comprar una joia i, quan em vaig acostar a la porta, se'm va tirar a sobre, em va tirar a terra, em va tapar la boca, em va agafar la gola i se'm va tirar a sobre amb el genoll a la boca de l'estómac», explica Manoli amb la veu entretallada.

Després d'aquest primer lladre que va irrompre a la botiga, van entrar dos més, que es van dirigir directament a la caixa forta ia les vitrines plenes de joies d'alt valor, i va quedar un altre company de la banda a la porta.

Amb rapidesa, els delinqüents van buidar gran part dels prestatges, emportant-se tota mena de joies que freguen un valor de 500.000 euros.

El mal duna vida arrencada

Manoli relata, entre llàgrimes, que, als 77 anys, tenia pensat, en passar Nadal, iniciar la liquidació dels productes per jubilar-se, «volia recuperar part dels diners invertits per poder van tindre algú que em cuidés i ja deixar el negoci, però ara m'han robat tota la meua vida. Estic destrossada, no tinc força per tirar endavant».

«És recordar aquell moment i em vinc a baix. Estic adolorida del que em van fer tant físicament com mentalment. Gairebé m'ofeguen», assenyala la joiera.

Ara, el futur de la Joieria Antolinos és incert. Manoli, d'una banda, vol aguantar per vendre el màxim que pugui i poder recuperar una part dels diners, «perquè per desgràcia, perquè mai he tingut sort a la vida, ara va i aquest atracament en just quan no tinc segur perquè vaig decidir cancel·lar-ho per la gran despesa que suposava». D'altra banda, pensa que el millor és tancar i acomiadar-se del seu negoci de sempre.

Tot i aquest episodi, Manoli ha trobat consol, suport i ànims en els veïns, amics i proveïdors. Els missatges de suport, les mostres d'afecte i les visites a la joieria són continues aquests dies.