«Sempre havia volgut fer un intercanvi i conèixer com són realment els instituts dels Estats Units, si són com els de les pel·lícules». Així ho explica a Xàbia.com, Juan Font, un jove de Xàbia que fa tot just unes setmanes va començar una experiència que feia temps que s'imaginava: estudiar als EUA. I ho fa cursant 1r de Batxiller, lluny de casa, convivint amb una família d'acollida filipina al Canadà i submergint-se durant deu mesos en una altra cultura.
Juan és un dels estudiants seleccionats aquest any per gaudir d'una de les Beques de la Fundació Amancio Ortega, un programa que cada curs rep prop de 10.000 sol·licituds de joves que volen estudiar Batxillerat als Estats Units o Canadà. Solament 450 aconseguixen finalment una plaça.
El camí fins a aconseguir-ho no va ser senzill. El primer requisit era comptar amb una mitjana mínima de notable als estudis d'ESO. A partir d'aquí, els candidats havien de superar un procés de selecció dividit en tres fases eliminatòries en què es valoraven, entre d'altres aspectes, els coneixements d'anglès i la capacitat de comunicació.
Juan va decidir intentar-ho després de conèixer diferents possibilitats per estudiar fora d'Espanya. La Beca Amancio Ortega va acabar sent l'opció que més el va convèncer. «Sempre havia volgut anar-me'n fora, fer un intercanvi o Erasmus i viure l'experiència d'estudiar en un altre país», Explica.
La primera prova va arribar a València. Quatre hores d'examen en què havia de demostrar el nivell d'anglès i les capacitats de conversa. Els nervis eren presents i, com reconeix entre rialles, també hi va haver alguna anècdota durant la prova. Però va aconseguir superar la primera fase.
Després va arribar un dels moments que més dubtes li va generar: l'enregistrament i la presentació del seu vídeo personal. «Pensava que si tenien en compte com estava gravat el vídeo, em quedava fora», recorda Juan. Tot i això, el vídeo va ser suficient per seguir endavant i el procés va continuar amb una entrevista personal.
I llavors va arribar el moment que feia mesos que esperava. El seu nom a la llista. El dia que es van publicar els noms dels estudiants seleccionats, Joan era a casa de la seua àvia. No tenia classe i va decidir comprovar la llista quan va estar disponible. «Vaig ser dels primers a veure-la i allà hi havia el meu nom, estava supercontent, vaig cridar a la meua família, va ser tota una alegria», recorda.
Després de superar totes les fases, el Juan ja tenia la seua plaça. El somni de passar un curs a Amèrica del Nord es feia realitat. Ara, quatre setmanes després d'arribar al Canadà, reconeix que l'experiència és «molt bona». Viu amb una família d'acollida amb què, assegura, està molt content, ia poc a poc s'està acostumant a una nova rutina, un nou sistema educatiu i una vida completament diferent de la que tenia a Xàbia.
La immersió és precisament una de les claus del programa. Tot i que comparteix experiència amb altres estudiants espanyols que també han aconseguit la beca, el contacte entre ells és limitat per afavorir que cada estudiant s'integri plenament al seu entorn.
Els deu mesos són complets i no hi ha la possibilitat de tornar a Espanya durant l'intercanvi. És una de les particularitats d'una experiència que també exigeix estar preparat per passar gairebé un curs sencer lluny de la família i els amics. De fet, Juan explica que al voltant de 30 estudiants van arribar a rebutjar la plaça després de saber que havien estat seleccionats, precisament en conèixer les condicions del programa.
Quatre assignatures i una mateixa rutina
La vida acadèmica també és una experiència diferent per a Joan. Una de les diferències principals que ha trobat respecte al sistema educatiu que coneixia a Xàbia és el nombre d'assignatures i l'organització de l'horari. «Aquí només tenim quatre assignatures al dia», indica. Però hi ha una particularitat que li va cridar especialment l?atenció: l?horari es manté igual durant tota la setmana. És a dir, l'assignatura que té a les vuit del matí dilluns també és la que té la resta de la setmana: dimarts, dimecres, dijous i divendres.
Més enllà de les aules, en Joan també ha trobat una manera de continuar desenvolupant una altra de les seues grans aficions: la música. Com a músic, va decidir incorporar-se a la banda del centre on estudia.
Una experiència que recomana
Tot i que reconeix que marxar deu mesos fora de casa pot imposar al principi, en Joan anima altres estudiants de Xàbia i de la Marina Alta a intentar-ho. El programa, assenyala, ofereix un seguiment constant als estudiants durant tota l'estada. «Estem ben atesos, tenim assistència continua i controlen com estem», manifesta.
Ara com ara, el seu balanç després del primer mes és clarament positiu. Canadà li permet complir una il·lusió que va començar molt abans de fer les proves: conèixer de primera mà com és estudiar a Amèrica del Nord, conviure amb una família d'un altre país i descobrir una forma de vida diferent.
Per a Juan Font, l'experiment tot just acaba de començar. Encara li queden molts mesos per endavant, però aquell matí a casa de la seua àvia, quan va buscar el seu nom entre milers de candidats i el va trobar entre els 450 seleccionats, ja havia fet el primer pas per convertir una vella il·lusió en una experiència que difícilment oblidarà.
