OPINIÓ | José Font Caballero
A les portes d'una nova commemoració del Dia de la Hispanitat, val la pena aturar-nos un moment i reflexionar sobre la possible relació -directa o simbòlica- d'alguns xaveres amb un dels esdeveniments més transcendentals de la Història d'Espanya i del món: la descoberta i la conquesta d'Amèrica.
La tradició oral del nostre poble ha vinculat des de sempre el petit illot de Ambolo, també conegut com L'Illa del Descobridor, amb la gesta colombina de 1492. Segons explica la llegenda local, en una de les tres caravel·les que van salpar cap al desconegut, viatjava un xabiero. Aquest illot, el nom anterior del qual era Gonzalvo, va ser així batejat -segons recull l'arqueòleg Francisco Figueras Pacheco al Arxiu Espanyol de Arqueologia el 1945- en honor a un fill de la vila que hauria acompanyat Colom en el seu primer viatge. El terme «descobridor» -descobridor, en valencià- designava l'explorador -fer la descoberta- que obria camí perquè posteriorment avancessin tropes, destacaments o patrulles.
Més enllà de la llegenda, sí que hi ha dades documentades a l'Arxiu General d'Índies sobre la participació de joves oriünds de Xàbia en els primers anys de la colonització. El 1513, Juan Cortés, fill de Pedro Cortés i Bàrbara Roberta, passa per la Casa de la Contractació d'Índies fundada a Sevilla el 1503, per formar part del passatge que anirà al Nou Món a la recerca de fortuna. El 1535 Esteban Cardona, fill de Bertomeu Cardona i de Catalina Ferrer parteix també a les noves terres americanes, concretament al Riu de la Plata. Els llibres de seients de passatgers registraven els noms dels que passaven a les Índies una vegada que ja havien obtingut la llicència corresponent de la Casa de la Contractació, cosa que es verificava en el moment d'embarcar, i així feia constar al seient el nom de la nau i el del mestre que la manava.
Va estar llavors un xaiber a la gesta del 1492? És difícil afirmar-ho amb certesa. Els registres de l'època estan plens de noms mal transcrits o modificats. Molts mariners s'embarcaven sota noms falsos, fugint de deutes, del passat o de la justícia. Tot i així, la llegenda roman viva en la memòria col·lectiva del nostre poble, alimentant la identitat i l'imaginari d'aquest racó de la Mediterrània on Roque Chabás, Figueras Pacheco i Ramón Llidó seguixen defensant des dels seus llibres, que Gonzalvo va arribar a Amèrica amb Cristòfor Colom i que l'Illa d'Ambòl és el seu homena.
