Les festes de Moros i Cristians de Xàbia han donat aquest cap de setmana el tret de eixida a l'edició de 2026 amb la celebració del Mig Any. Un acte que aquest any ha arribat carregat de novetats. Per primera vegada, el relleu de càrrecs festius s'ha traslladat a la carrer, en un format renovat que ha permès a veïns i visitants presenciar de prop un dels moments més simbòlics del calendari fester. És una tradició recuperada.
La jornada va arrancar amb l'entraeta informal de les filaes pels carrers de Duanes de la Mar. Posteriorment, una gran carpa instal·lada per a l'ocasió a l'Avinguda Lepant va acollir l'acte de proclamació i l'intercanvi de càrrecs entre abanderats i capitans. Un acte, presentat per Carmen Torres i Alberto Cardona, que va congregar a centenars de festers, veïns i autoritats municipals.
Així mateix, a la quarantena vuitena edició de les Festes de Moros i Cristians de Xàbia, entre les novetats es ressenya la incorporació d'una nova filà, Furies, que entra a formar part del bàndol cristià quedant ara igualat en nombre de filaes a tots dos bàndols i sent ja un total de 14 filaes les que conformen la festa.
L?acte també va comptar amb l?actuació d?Endanza, que va ser l?encarregada d?obrir l?acte.
Proclamació dels nous abanderats
Un dels moments més destacats va ser la proclamació de Aroa Sánchez, de la filà tuaregs, com abanderada mora, sent la primera Abanderada Mora designada
per la seua Filà des de la seua fundació el 2013 i de José Antonio Buigues, de la filà Trabuquers, com abanderat cristià. En el cas de Buigues, el nomenament té un caràcter històric, ja que es converteix en el primer home a ostentar aquest càrrec a Xàbia a la Història de la festa.
Tots dos van prendre el testimoni dels seus antecessors i van rebre la imposició de la banda, de la mà de l'alcaldessa de Xàbia, Rosa Cardona, La regidora de Festes, Mavi Pérez i la presidenta de la Junta de Festes, Mónica Leal, oficialitzant així la seua representació per a les festes de 2026.
L'anterior abanderada cristiana, Ana Bisquert, va pujar a l'escenari per acomiadar-se del càrrec en un acte carregat de simbolisme. Al bàndol de la mitja lluna, la fins ara abanderada Elvira Vives no hi va poder assistir per motius personals.
Relleu a les capitanies
El Mig Any va servir també per realitzar el relleu de les capitanies. La filà Pirates de Sant Jaume, amb els seus capitans Rosa Zamora i José Leal, es van acomiadar del càrrec, donant pas a la filà Al-Tarik's, a Ángel Mestre i Victoria Hernández, els qui assumeixen la capitania de les festes per a aquest nou exercici, sent la tercera Capitania d'aquesta Filà.
Un Mig Any obert i participatiu
El nou format del Mig Any, més obert i visible, va ser un dels aspectes més valorats de la jornada. Treure l'acte al carrer ha permès reforçar el vincle entre la festa i el conjunt del poble, apropant els rituals festers a la ciutadania i marcant l'inici d'un any que s'anuncia ple de preparatius i canvis.
La presidenta de la Junta de Festes va lloar la valentia de la Junta de Festes d'apostar per un Mig Any diferent. Al llarg de la nit es van recordar els seus inicis el 1996 i la seua evolució. També la darrera vegada que es va celebrar a la via pública fa 15 anys. Leal va felicitar tothom pel canvi de model que ha permès recuperar l'essència original d'un Mig Any obert a veïns i visitants que permet compartir la celebració amb tota la ciutadania.
Van tancar l'acte la regidora de Festes i l'alcaldessa van agrair a Mònica la seua nova aposta i van felicitar els nous representants pel gran any que tenen al davant.
Amb aquest acte, les festes de Moros i Cristians de Xàbia inicien oficialment el seu camí cap al 2026, apostant per la participació, la renovació i el manteniment d'una tradició profundament arrelada al municipi.
Baxeu un poc la música que els vidres,amb botin,ia gaudir igual,,enhotabona a tots
Em sembla un abús que els veïns de l'Avinguda Lepant haguem de patir la musca a 70 decibels dins de casa,
Truco a la Policia Local i em diu que hem de suportar
aquest avassallament sonor fins a les 3 de la matinada amb disco mòbil. Quina vergonya d'Ajuntament i dels Festers
que no pensen en el descans dels altres.
Perquè no busquen un lloc aïllat on donar curs a la seua mediocritat alcohòlica?
Té raó, això és simplement salvatge i la gran obra que l'ajuntament podia fer en benefici de tots els veïns és un botellòdrom allunyat i tancat on tota aquesta gent poguera deixar anar els seus instints, amb soroll descomunal i botellón fins, si volen, rebenten, però deixar la gent normal viure.