A la paret d'un edifici comercial situat a l'avinguda del Plà de Xàbia ha sorgit una imatge que va més enllà del que és artístic: un mural que recull la Història una família i, amb ella, l'evolució econòmica i social del municipi de Xàbia.
I és que, el que va començar com una infraestructura qüestionada per part de la ciutadania pel seu volum de formigó, s'ha acabat convertint en un símbol d'identitat local.
L'impulsor de la iniciativa, Vicente Castelló, veí de Xàbia, responsable de la parcel·la i de l'edifici comercial, explica que la idea neix precisament d'aquelles crítiques inicials. «Vaig projectar un edifici comercial i de seguida van venir les crítiques pel seu aspecte industrial, així que després d'una petició des del Ajuntament per millorar-ne l'aspecte i la implantació a l'entorn, i de passada fer callar les crítiques, va sorgir l'oportunitat d'homenatjar la meua família i de mostrar públicament part de la transformació de Xàbia», assenyala.
Una obra que narra levolució de Xàbia
El mural realitzat per l'artista Víctor Goikoetxea, no és una simple imatge decorativa. Es tracta d'una composició elaborada a partir de diferents referències a l'activitat, d'aprofundir en les característiques de la família representada i els gustos (com la pintura o la agricultura), i de l'ús de diferents fotografies, «que sàviament l'artista ha sabut entrellaçar, expressant visualment la transformació de Xàbia al llarg del temps», ressenya Castelló.
S'hi reflecteix una etapa clau en l'evolució del municipi: el pas d'una economia basada en el cultiu de secà cap al cultiu de regadiu. «Xàbia va viure primer del cultiu de secà i es va transformar després en cultiu de regadiu», explica Castelló. En aquest procés, la recollida de taronges es va convertir en una activitat fonamental, desenvolupada també al mateix espai on hui s'aixeca l'edifici comercial.
La taronja com a eix econòmic i familiar
Després de l'etapa de la passa, l'economia local va trobar al cultiu de la taronja el seu principal motor. «La base de l'economia de Xàbia, després de la passa, va ser el cultiu de la taronja», destaca Castelló, subratllant que aquesta activitat no sols va marcar el desenvolupament econòmic del municipi, sinó també l'inici de la seua història familiar.
El mural recull aquest llegat amb detall: apareixen els tarongers, eines tradicionals com la bàscula i els calaixos de fusta inicials utilitzats per recol·lectar la fruita, i la representació de la seua família -pares i germana- com a protagonistes d'aquesta història. Tot això amb el Montgó i el paisatge de Xàbia com a teló de fons.
Un muntatge visual amb arrels a diferents llocs
L´obra és el resultat d´una composició que integra diferents elements: una fotografia d'un hort familiar de tarongers a Catarroja, el paisatge de Xàbia vist des de la zona de Porta Fenícia i les imatges de la pròpia família Castelló.
Aquest assemblatge permet oferir una visió simbòlica que connecta territori, memòria i activitat econòmicareflectint tant l'origen geogràfic com l'evolució de l'entorn.
Del camp al turisme: el canvi de model
El mural també deixa espai per a una lectura més àmplia: la transformació del model econòmic de Xàbia. La pressió turística va acabar substituint progressivament el negoci de la taronja, marcant un abans i un després en la identitat del municipi.
Castelló recorda que a l'època de la passa molt poques famílies vivien d'aquesta activitat, mentre que amb la taronja la major part del municipi va resultar beneficiada, ja fos a través del cultiu, la recollida o la comercialització. Un canvi que va consolidar una economia més estesa i participativa.
Un mes de treball per a una obra amb impacte
l'artista Víctor Goikoetxea ha dedicat més d'un mes a crear aquest mural. La seua implicació ha estat clau per materialitzar la idea inicial. «Ell va saber captar la idea des del principi i ha creat aquesta gran obra», afirma Castelló, que també destaca l'ús de colors vius que aporten lluminositat i visibilitat al conjunt.
De volum de formigó a símbol emocional
El que al principi era percebut com «un gran volum de formigó criticat» s'ha transformat en un homenatge que connecta passat, present i memòria familiar. Castelló agraeix l´acollida final de la iniciativa i el canvi de percepció entre veïns i visitants.
El mural esdevé així un punt de trobada visual i emocional, capaç d'explicar, en una sola imatge, d'on ve la Xàbia i com ha evolucionat la identitat.
El millor mural, havia estat no permetre la instal·lació de semblant mamotreto en un lloc on abans era camp i creixien les taronges. A més, tapa la vista a la muntanya, direcció al poble. El lluminós roig, és del més lleig que se'ls podia haver acudit. Representa a més, el més cutre d'entre el cutre, que és el «Made in China» i pretenen suplir-lo, amb un bonic mural del que va ser, que no estarà gens decolorat pel sol. Em sembla una burla i un contrasentit.
Poesia, les meues +++++
On és exactament?
És incredible! Una obra d'art de debò 🥰
No estic dient que no siga una obra dart, encara que pot ser una reproducció duna foto. No hi sóc, sinó que no és el lloc (la paret d'un basar xinès). No hi ha una obra d'art millor, que la nostra naturalesa i el nostre paisatge i si necessitem comprar alguna cosa, que tinc més qualitat que les porqueries que venen en aquests llocs. Si algú ha estat capaç de crear una obra així, que pinti i que exposi en una sala d'art i no en una rotonda, que algun s'estamparà contra el mur i se'l quedarà mirant.
Totalment d'acord, és una bufetada al bon gust
Un altre clau més al taüt de Xàbia.
Hi ha persones que descarreguen totes les seues frustracions als comentaris. Seria millor acabar amb la possibilitat d'escriure comentaris aquí, i no em vingan a parlar de democracia, això només és crítica destructiva i res més. Pobrets.
Em sembla un mural molt bonic; gaudeixo d'ell quan passo per allà.
Jajaja… així era Xàbia fa anys… verda i taronja?! On es pot trobar això hui dia a la Xàbia tan urbanitzada?
Jo també pregunto on és el mural, que aquest carrer és molt llarg i crec s'ha de dir on és exactament.
Està en direcció del arenal cap al poble, passant la rodona de la fontana, la següent rodona, ja ho veus. És fàcil de trobar.
He tingut la sort de poder veure com de mica en mica s'anava creant les vegades que he passat per davant. Un autèntica obra dart per part daquest pintor que té més murals. Espero que amb el temps, no es faci malbé com la que va fer al pàrquing del port. Que de la mateixa manera m'encanta.
Vot per van tindre més pintures d´aquest artista decorant els nostres carrers!!!
I aquest altre que ens està omplint de grafits del caret fumeta, que es fiqui els seus aerosols per on jo sé…