El saqueig de Xàbia que gairebé va caure en l'oblit: set dies de terror, ostatges i una església arrasada el 1707

Hi ha històries que romanen durant segles sota els nostres peus i d'altres que sobreviuen, literalment, entre papers vells. Una col·lecció de antigues retallades de premsa cedida al Arxiu Municipal de Xàbia per Godofred Cruañes ha tornat a posar el focus sobre un dels episodis més dramàtics i durs de la Història de Xàbia: l'entrada de centenars de miguelets, el saqueig de l'església el 1707, la presa d'ostatges i una població atrapada en plena Guerra de Successió.

Foto antiga de Xàbia | Fotografia de Pinterest

La narració recuperada procedeix d'un article històric escrit per Vicente Boix, publicat dècades enrere —entre les retallades apareix una referència a El Porvenir, datada a Alacant el 1920— que reconstrueix amb un llenguatge propi de la seua època aquells dies convulsos de la Guerra de Successió Espanyola.

Retall de premsa sobre el saqueig on indica l'autor | Foto AMX

El saqueig que va terroritzar Xàbia durant set dies el 1707

Durant set dies, Xàbia va quedar a mercè d'uns 400 homes. Van saquejar la Església, es van emportar les campanes i objectes de valor, van prendre ostatges i van obligar part de la població a amagar-se. Era juny de 1707 i la Guerra de Successió havia arribat de ple a la vila.

Més de tres segles després, antigues retallades de premsa permeten recuperar el relat d'aquells dies i reconstruir un dels episodis més violents que va viure Xàbia al començament del segle XVIII.

La història se situa en plena lluita per la Corona espanyola després de la mort de Carles II. Felip de Borbó, futur Felip V, i l'arxiduc Carles d'Àustria es disputaven el tron ​​en una guerra que va dividir també el Regne de València. Xàbia es va posicionar del costat de Felip V. Aquella decisió tindria conseqüències.

Una vila al punt de mira

La localitat havia mostrat la seua fidelitat a la causa borbònica anys abans del saqueig. Segons la documentació recollida a les retallades, el Consell de la vila havia comunicat la seua adhesió al duc de Medinaceli, senyor territorial de Xàbia, qui al seu torn va traslladar aquest suport al monarca.

Mentrestant, a bona part del territori valencià guanyava força el moviment favorable a l'Arxiduc Carles. Els seus partidaris eren coneguts com maulets, davant dels seguidors de Felip V, identificats com botiflers.

Retall de premsa sobre el saqueig de Xàbia | Foto AMX

La guerra va anar apropant-se progressivament a la Marina Alta. Després de la batalla d'Almansa, a l'abril de 1707, les forces borbòniques van començar a recuperar posicions, però Dénia continuava sent un dels principals bastions austriacistes de la zona. I en aquest context va arribar l?atac a Xàbia.

22 de juny de 1707: comença el saqueig

Les retallades situen l'inici de l'ocupació 22 de juny de 1707. uns 400 miguelets partidaris de l'arxiduc van entrar violentament a Xàbia i van romandre a la localitat fins al dia 28.

Van ser, segons la pròpia narració històrica, set dies d'«angoixes i patiments». L'objectiu no va ser només militar.

Retall de premsa on es narra la durada del saqueig | Foto AMX

L'església de Xàbia va patir un important saqueig. Els atacants es van emportar béns de valor, objectes de plata i fins i tot les campanes, que posteriorment haurien estat traslladades fins a Dénia. Les conseqüències es van deixar sentir immediatament a la vida quotidiana de la població. En dates tan assenyalades com Sant Joan i Corpus, l'activitat religiosa va quedar pràcticament reduïda al mínim.

Ostatges, fugides i violència entre la població

L'ocupació també va colpejar directament les autoritats i els veïns. Part dels oficials municipals va aconseguir fugir i amagar-se abans de ser localitzada pels atacants. No tothom va van tindre la mateixa sort. El jurat Jaume Bolufer va ser trobat i va resultar greument ferit.

La documentació esmenta a més la presa del rector Sebastià Borrull i del doctor Juan Cruañes, que van ser presos com a ostatges i enviats cap a Barcelona.

El relat també recull amenaces contra veïns acomodats, saquejos d'habitatges i episodis de violència contra la població. Els convents de Mínims i Agustines, no obstant, haurien evitat més danys després de lliurar recursos als assaltants.

Era, en definitiva, una vila sotmesa a una guerra que ja no es lliurava únicament als grans camps de batalla. La guerra havia arribat als seus carrers ia casa seua.

Xàbia va pagar car el seu suport a Felip V

L?atac no va ser casual. Xàbia havia quedat clarament identificada amb la causa borbònica i es trobava molt a prop de Dénia, un dels principals focus de resistència austracista de la zona.

El saqueig del 1707 es va produir així dins de l'enfrontament entre els partidaris de tots dos aspirants al tron. La situació a la comarca va començar a canviar definitivament l'any següent. Dénia va caure en mans borbòniques el 17 novembre 1708, reduint considerablement la presència austracista a la zona. Per a Xàbia acabaven així alguns dels anys més convulsos de la seua història.

El premi de Felip V va arribar després

La fidelitat de la vila a Felip V va acabar sent reconeguda per la Corona. En la 1710, el rei va concedir a Xàbia el títol de 'Lealíssima'. Pocs mesos després, el gener de 1711, la localitat va rebre un altre privilegi que permetia incorporar-ne una flor de lis al seu escut heràldic, un símbol vinculat a la dinastia borbònica.

La premsa que dècades més tard recuperaria aquests fets ho va resumir amb una frase contundent: «El premi del Rei va ser per a Xàbia». Però aquells reconeixements no podien esborrar els fets.

Retall de premsa on indica el mitjà i el premi de Xàbia | Foto AMX

El mateix relat històric assenyala que les recompenses concedides posteriorment no van compensar el dany causat pel que va quedar recordat com «el memorable saqueig».

Una història recuperada més de 300 anys després

La recuperació d'aquestes retallades antigues aporta hui una doble mirada sobre aquell episodi. D'una banda, permet acostar-se a un dels capítols més violents de la Xàbia de començaments del segle XVIII i conèixer-ne alguns dels noms, dates i esdeveniments que van marcar aquells dies. De l'altra, els documents permeten observar com aquella història va continuar formant part de la memòria local molt de temps després i com va ser narrada per la premsa d'una altra època.

anotacions

Assenyalar davant del context dels textos periodístics, que algunes de les expressions utilitzades per referir-se als diferents bàndols i als protagonistes del conflicte responen a la visió política i social del moment en què van ser escrits els articles i no pas a una narració neutral dels esdeveniments. Però darrere d'aquella manera d'explicar la història roman un episodi que va marcar la vila: Al juny de 1707, durant set dies, la Guerra de Successió va entrar de ple a Xàbia.

Més de tres segles després, unes velles retallades de premsa conservades ara a l'Arxiu Municipal tornen a posar aquell saqueig davant dels ulls dels xaibers.