OPINIÓ | Juan Legaz Palomares
Les festes de Sant Joan a Xàbia tenen el seu origen a finals del 1949, quan un grup de joves amics van decidir crear les primeres fogueres. Tenien una motivació festiva, i en veure que molta gent anava a València a gaudir de les Falles al març, es van posar fil a l'agulla. Les primeres festes de Fogueres com a tals se celebren el 1950. La primera comissió tenia 37 membres, tots homes, que van triar com a president Francisco Bas Pastor (el Xatet de Xirivita).
Les dones també van formar un grup nombrós i van exercir una feina molt important ajudant en la preparació dels actes. Per tal de recollir diners per a les festes, la Comissió va començar a celebrar a principis de 1950 el que es coneixia com a 'Festa a l'Aire', nom d'un conegut programa de ràdio de l'època. Durant tot l'any se celebraven vetllades a l'antic Cinema Espinós, en què els joves pujaven a l'escenari per cantar o actuar en obres de teatre. Les nits de 'Festa a l'Aire' tenien molt bona acollida pels veïns i veïnes, que a més de divertir-se col·laboraven amb les festes del poble. Aquestes vetllades es van celebrar cada any des del 1950 fins a finals dels 60.
Onze noies van formar el grup de festeres que van lluir els primers vestits tradicionals de valenciana a Xàbia. Com explica María Espasa, festera el primer any de Fogueres, el lloguer del vestit complet de valenciana els va costar 20 pessetes. Dentre aquestes joves es va triar com a Reina de la Foguera a María Teresa Calzada Rubio. A més, els més xicotets també van participar amb la creació de la primera Comissió Infantil en què van participar 13 parelles de xiquets i xiquetes. La Reina Infantil de la Foguera va ser Gertrudis Tena Sendra.
Les primeres Fogueres de Sant Joan a Xàbia es van celebrar del 18 al 24 de juny de 1950 amb un programa variat: partides de pilot valenciana amb les millors figures del moment, bous al carrer (bous al carrer, en castellà) que es deixaven anar per tot el centre històric, revetles amb la banda local, cercavila, despertàs, carrosses i mascletàs, focs artificials i la cremà de la Foguera. Aquell any del 1950 es van plantar dues fogueres, com ara: la central a la Placeta del Convent i la infantil a la Plaça de l'Església. Després de l'èxit del primer any, la gent es va bolcar a col·laborar-hi, i el segon any es van incorporar novetats com l'elecció de les reines per votació popular, l'entrà de bous (l'entrada de toros), la cercavila d'indult del ninot (ninot o figura) de la Foguera, l'ofrena de flors a Jesús Natzarè amb pujada al Calvari (des de fa uns anys se celebra en honor a Sant Joan), la cercavila de raïms i bacores (raïms i breves) i la que coneixem com la Nit dels focs (Nit dels focs).
El 1951 es ballava una dansà amb garlandes al cap al voltant dels focs de Sant Joan i es menjaven faves torrades. Des de la seua aparició fins ara, la manera de funcionar de les comissions ha patit molts canvis, però es pot dir que el 1984 comencen a organitzar-se les festes tal com les coneixem actualment, amb els cinquens com a veritables protagonistes. La comissió de festes que hi havia fins aquell any va dimitir en ple, i perquè no s'acabessin les celebracions, el ajuntament es va decidir a encarregar la tasca d'organitzar les festes: es va convocar els nois i noies que feien els 18 anys, i per primera vegada es va crear una comissió mixta els presidents de la qual van ser Jaime Buigues Bisquert i Pepa Sart Cholbi.
El nom de 'La Rebolica' va ser el que van triar per a la quintà (agrupació de cinquens) i als baixos de l'antiga cooperativa, actual biblioteca municipal, els cinquens van triar a Tere Andrés Cardona com a Reina del Foc ia Charo Torres Espasa com a Reina Xabiera. El 1985 apareix per primera vegada la figura del regidor de festes, Càrrec que va ocupar Rafael Bisquert Vidal. Les penyes van començar a participar a les festes de Sant Joan ajudant també en alguns actes de la programació, però l'Associació de Penyes com a tal es va formar el 1993.
Les festes de Sant Joan actualment estan formades pels cinquens, les cinquenes, les penyes santjoaneres i la Comissió de Festes de Fogueres de Sant Joan. Cada any, quan es crema la foguera, comença el treball dels cinquens de l'any següent, el primer acte del qual es realitza sobre el mes de desembre per triar els representants de les festes. Els cinquens i cinquenes decideixen mitjançant votació els qui seran el president, la presidenta i la reina i les dames que els representaran durant tot un any.
En actes d'altres festes, com ara les festes de Jesús Natzarè, apareixen les reines i dames de l'any anterior vestides amb el vestit de Xabiera, i les del mateix any acabades de triar, vestides amb roba de carrer. Es fa així perquè fins al dia de la proclamació no passa a ser oficial el regnat de la nova representant. Un dels actes més esperats pels cinquens és el dia del sopar de gala. És un acte que se celebra un parell de setmanes abans de la proclamació, molt a prop de les festes. Els cinquens i cinquenes es vesteixen de gala per a un sopar en què els acompanyen els seus familiars, membres de la Comissió de Festes i autoritats.
Van desfilant parella en una passarel·la que s'instal·la a l'interior del restaurant fins a la eixida de la reina. La proclamació és l'acte amb què definitivament la reina de l'any anterior s'acomiada i dóna pas al regnat de la nova elegida. Se celebra a la Plaça de la Constitució i es presenta a tots els cinquens i cinquenes, vestits amb la indumentària tradicional.
El dia del pregó queden oficialment inaugurades les festes amb la crida de la reina des del balcó de l'Ajuntament. La representant convida penyes, veïns i visitants que prenguin els carrers i ixin a divertir-se ia participar. A la nit, després d'un sopar a la Plaça de la Constitució on acudeixen totes les penyes, la gent ix a cantar l'himne de Fogueres pels carrers del poble, amb la música de la xaranga. Se'l canta a les diferents imatges que hi ha del sant.
Les festes duren fins al dia de Sant Joan, 24 de juny, amb cercavila, l'ofrena de flors, bous al carrer, orquestres, discomòbils… Però si hi ha un dia que destaca és el de les quintaes. Els cinquens ixen al carrer des de primera hora del matí per començar la festa. Cada quintà es reuneix en un lloc per esmorzar i baixar després tots junts als jocs i activitats que es realitzen amb xicotetes vaquetes. Més tard celebren una desfilada pels carrers de Xàbia omplint cada racó de festa i colorit amb la indumentària de la quintà. Després d'un dinar, cadascun amb el seu quintà, la Plaça de la Constitució es converteix al centre de la festa on la música no para fins a la matinada. Un altre dels dies destacats és el dia de “Les Penyes”, que es reuneixen a la Plaça de la
Constitució per celebrar un concurs de paelles.
Les penyes també són protagonistes el dia 23 amb una desfilada de carrosses en què cada penya tria una crítica per disfressar-se i desfilar el ritme de la música pels carrers de Xàbia.
Literalment, la nit dels focs. És una nit especialment màgica, la nit de Sant Joan, la del 23 de juny. Va ser nomenada per la Generalitat Valenciana festa d'interès turístic a causa de la gran tradició, el significat i
al nombre de persones que hi participa. Tot i que aquesta festa se celebra des dels primers anys de Fogueres, és el 1990 quan la 'Penya L'escaldà' comença a encarregar-se de l'organització dels focs d'aquesta nit. S'encenen un total de sis fogueres al que antigament eren les portes de la muralla de Xàbia.
Milers de veïns, penyes, i visitants hi participen saltant els focs amb unes garlandes de flors de murta al cap. L'última de les Fogueres, la més gran de totes, és la dels trastos vells. S'hi cremaven mobles i trastos que ja no servien de res, com a símbol de prescindir del que és vell per donar pas al que és nou. Aquesta Foguera està organitzada també des del 1990 per la 'Penya El Gerrot' i una vegada en flames els cinquens i les cinquenes giren al seu voltant mentre sona l'emblemàtic himne de les festes de Sant Joan.
Segons marca la tradició, la corona d'murta que es porta al cap cal cremar-la en aquesta foguera, mentre es llança es demana un desig. Una altra de les opcions és baixar a la platja i mullar-se els peus i en la setena onada llançar la corona amb força a la mar mentre es demana un desig en la nit màgica de Sant Joan.
La Nit dels Focs continua després de saltar els focs i llançar la corona amb el tradicional 'Correfocs'. 'Correfocs' finalitza a la Plaça de la Constitució amb un espectacle de focs artificials i música que enamora i deixa enlluernat tant el que el veu per primera vegada com el que té
la gran sort de viure'l any rere any.
La Nit de la Cremà (la nit en què es crema), se celebra la nit del 24 de juny. Aquesta jornada està protagonitzada per la cercavila que celebren els cinquens i en què els nois passen a recollir la seua parella a casa seua. Les cinquenes decoren durant totes les festes la porta d'entrada de casa seua amb un arc de flors, si vas passejant pels carrers de Xàbia i veus un portal així decorat, podràs saber que hi viu una cinquena. Un cop finalitzada la cercavila i recollides totes les cinquenes per les seues parelles, se celebra la Missa en honor a Sant Joan a l'Església de
Sant Bertomeu. A continuació, es dispara una gran mascletà cap a les 14 hores a la Plaça de la Constitució.
Un cop arribada la nit es realitza la cremà de la foguera infantil cap a les 23:00, de la qual s'acomiada la reina, dames i tall infantil. A mitjanit es dispara un castell de focs artificials piromusical des de la Plaça de la
Constitució. En acabar, a la 01:00 de la matinada, cremarà la foguera central.
I Fogueres començarà l'endemà la feina durant tot l'any perquè el 2026 floreixin unes festes més divertides, fraternes i amb un luxós i brillant colorit que facin de Xàbia un poble agradable, amable divertit i solidari.
Poesia a Fogueres
'XÀBIA, FOGUERS, FELICITAT'
Em van convidar a Sant Joan
a veure a Xàbia les Festes
els records vénen i van
a la meua ànima li obren les portes.
Van reviure els moments
d'un passat ancestral
desperten els sentiments
d'un record espiritual.
Polvora, desfilades, reines,
Fogueres, carrosses, alegria,
diversió, il·lusió, penyes,
colorit, germanor, harmonia.
Amb els bous al carrer
la multitud ve i va
i l'olé tornarà a ser
explosió de felicitat.
Pintorescos correfocs
es repeteixen any rere any
plens de llum i color
delecta propis i estranys.
La nit del foc, la cremà,
Les Fogueres, comiat,
Sant Joan es ve i se'n va
Xàbia, esclat de vida.
La multitud es diverteix
amb disciplina encomiable
perquè tothom sent
una conjunció amable
que amb respecte a la gent
la Festa es fa agradable.
Els records a la memòria
són, fonts de dolçor,
les Fogueres, són una Història
de fonaments de tendresa
on es respira a glòria
Xàbia, les teues Fogueres són cultura!
La llum de l'enteniment
a Xàbia es fa realitat
cal fer-li un monument
a Xàbia, per regalar felicitat.
Visquem les Fogueres de Sant Joan!
