↑ «In memoriam María Teresa García García (1929 – 2026)»

OPINIÓ | Família Garreta García

La matinada del 19 de gener del 2026, en una nit plujosa i carregada de profund simbolisme —el mateix dia que va néixer el seu pare, Manuel García Izquierdo— va morir María Teresa García García, la nostra mare, als 96 anys, després d'una vida llarga, plena i dignament viscuda.

Mª Teresa García

Maria Teresa va néixer el 17 d'octubre de 1929 al llogaret de Sant Antoni, pertanyent al municipi de Requena. Va créixer al si d'una família nombrosa, guiada per l'exemple d'un pare humil a la seua joventut, però extraordinàriament culte i treballador, que va ser ajudant de forner, delineant, mestre i advocat. D'ell va heretar l'amor per l'esforç, la cultura, la independència i la dignitat personal.

Va estudiar Magisteri i, sent encara molt jove, va començar a treballar a Arganda, Madrid. Va ser allà on va conèixer el que seria el seu marit i company de vida. El nostre pare va quedar profundament impressionat per la seua bellesa, la seua elegància natural i els seus ulls verds inoblidables.

Després de contraure matrimoni, el nostre pare va aprovar a Madrid l'oposició de Tècnic a Senyals Marítims i va ser destinat a un far. Al començament dels anys cinquanta van arribar a Xàbia, on van viure inicialment al Far del Cap de Sant Antoni. Durant aquells anys, Maria Teresa va exercir com a mestra preescolar a la localitat.

Defunció de Mª Teresa García

Va ser una dona lluitadora, valenta i avançada al seu temps. En els difícils anys cinquanta i seixanta va començar a rebel·lar-se, amb serenitat i fermesa, contra molts criteris socials i paternals imposats a les dones. Emprenedora per convicció, va iniciar negocis i va treballar amb constància, disciplina i il·lusió per tirar endavant els seus fills.

Va reivindicar drets que considerava justos, en una època en què fer-ho suposava anar contracorrent i gairebé sense suports. Sempre va valorar haver tingut un pare culte que va ensenyar a les seues filles a ser econòmicament independents, malgrat el masclisme imperant d'aquells anys. Aquest ensenyament ens el va transmetre a nosaltres, i hui els ho agraïm profundament.

La gent de Xàbia la recorda amb afecte des del primer dia que va arribar a aquest preciós poble amb tot just 21 anys. Va viure junt al nostre pare al far durant un parell d'anys i posteriorment es van establir al poble i al port.

Allí va fer Història en convertir-se, juntament amb una sòcia estrangera, en la primera dona a obrir-ne una boutique de roba al port de Xàbia, anomenada 'Karenina'. Van ser anys pròspers i feliços, que va gaudir intensament amb els seus fills.

María Teresa va ser empresària, respectada i estimada per les treballadores, sempre justa, mai explotadora. Era generosa, disciplinada, metòdica i voluntariosa. Li agradava socialitzar, però era selectiva; fugia de la superficialitat i valorava la discreció, la prudència i l'autenticitat. Va ser una dona patida, forta i profundament humana.

Tot i els revessos familiars que la vida li va presentar, va saber afrontar-los amb enteresa i ànim, perquè sempre va trobar la seua fortalesa més gran en l'amor envers els seus.

En els seus darrers temps solia dir amb determinació: «No em penso morir fins als cent anys».

Es va quedar a les portes d'un segle de vida, però va assolir una cosa encara més valuosa: la certesa d'haver-se sentit estimada.

Hui, allà on siga, podrà dir amb serenitat: He viscut, he lluitat, he estimat i me'n vaig tranquil·la.

Fins sempre, Maria Teresa.

No serà fàcil oblidar-te com a mare ni com a dona excepcional.

T'estimem i et recordarem sempre.

Els teus fills, nétes, besnéts, nebots, cuidadores i amigues.