OPINIÓ | José Font Caballero
De la nit al dia hem passat d'anar amb mànigues de camisa a l'abric amb suèter de llana. La tardor i la primavera són dues estacions que ja no existeixen, records d'abans que dormen als nostres armaris dins la mítica roba d'«entretemps», que mai no tornarem a posar-nos.
Aquests dies, a més, el Ajuntament evocava temps pretèrits del nostre poble, sol·licitant fotografies antigues de comerços que se'n van anar per sempre i d'altres que se n'estan anant, mentre els bons consum -gran eina que actua com a catalitzador de l'economia local- desapareixen i apareixen per art de birlibirloque. Per això, la nostàlgia que endolceix la memòria, torna amb força en recordar Xàbia als seus hiverns, amb les cases del centre històric habitades i la vida quotidiana de les quals, a primera hora del matí, es concentrava a les cuines, que es convertien al cor de la llar. Allà bullia el calder negre de ferro i es coïa un món que hui ja només sobreviu en alguna foto i dins dels nostres cors.
Poc parlem del arròs amb fava pela, que podia menjar-se amb una fulla de ceba, endívia o enciam, encara que el més recomanable era la cullera. Era espès, humil, d'aquells plats que escalfaven més l'ànima que no pas l'estómac. Es cuinava a poc a poc, com es feia tot llavors, i la seua aroma s'escapava per portes mal ajustades de mobila, recorrent el carrer com un anunci casolà que el menjar estava a punt i múltiples comerços estaven propers a tancar al migdia per obrir després de la migdiada.
Està molt bé que l'Ajuntament ara es preocupi per recuperar imatges i històries de comerços xabieros, però la veritable tasca, l'única que ja queda, és preguntar-se: quan, com i per què deixem escapar tot allò?
Doncs sí, jo enyoro aquest «arròs amb fava pelada acompanyat amb ceba tendre» que tan bo es feia a les llars familiars i que encara, per encàrrec, puc degustar al Mesquida. S'està perdent la cuina tradicional, que amb tant d'esforç i privació s'ha elaborat durant segles; menjars fets amb molta intel·ligència i pocs diners. S'hauria de crear una escola de cuina tradicional i que no es perdés aquesta cultura.