Xàbia, clarejar d'Espanya

OPINIÓ | Juan Legaz Palomares

No sé quant de temps farà que es va encunyar la frase, 'Jávea, Clarejar d'Espanya'. Jo, des de fa més de 50 anys que visito, freqüento i gaudeixo de les belleses i pau de la meua estimada Xàbia, ja se li denominava 'Jàvea, Clarejar d'Espanya'.

Alba a Xàbia

Són incomptables les albes que he tingut la fortuna de contemplar -com em puja l'adrenalina observant els
clareres. Aquesta indescriptible eixida de l'astre sol pel Cap de Sant Antoni, com il·lumina la bellíssima Badia mitjançant uns contrastos de colors acoblats i combinats, i unes imatges que et deixen absort i amb la respiració entretallada.

Jo, obro els braços, i mirant de front la Badia, sento que, des del Cap Sant Antoni fins al Cap La Nao, em fa la impressió que m'abracen, m'accepten i, encara que no siga de Xàbia, quedo complagut per aquella tendra abraçada que rebo de la meua estimada Xàbia. després, em sento uns minuts al corc roca del meu Platja de la Grava de segles d'antiguitat, em trobo, m'inspiro, respiro profundament mentre els raigs del sol treuen el cap lentament per la punta del Cap de Sant Antoni.

Ja no m'atreveixo a anomenar-lo només plaer, sinó èxtasi. Aquesta llum solar que s'uneix i fon amb les cristal·lines aigües de la Badia presenta un bellíssim colorit que demostra que hi ha una complicitat celestial que, amb el blau del cel i les transparents aigües, mostren un bellíssim colorit i s'acoblen en un gresol que es converteix en un trilogia: sol, Bahía, un quadre, no, centenars o milers de quadres-, perquè cada dia us ofereix un paisatge diferent, variat i que manifesta diverses i belles imatges amb un atractiu inigualable.

Jo, sense por d'equivocar-me, diria:

Clarejar, cel, Badia,
es fonen en un gresol
que emeten pau, amor, harmonia,
clareja un net sol,
salta el cor d'alegria
i extasia l'ànima en amor immens.

Xabieros, no permeteu que les tenebres ni la toxicitat verinosa ennuvolin la vostra ment i, ni tan sols per un instant defalliu, perquè cap contratemps esborri mai les belleses amb què el Creador va dotar i va beneir Xàbia, i que ningú ni res enterboleixin totes les meravelles de Xàbia, impertèrrita, enhiesta, tesa com un jonc davant els contratemps de la naturalesa, i fins i tot davant les crítiques adverses, perquè, el que sí que és clar, que és impossible negar la bellesa que ens brinda i es manifesta que ningú pot desprestigiar ni recusar, tant propis com estranys per moltes objeccions per pretenguin buscar-li els ulls de mal averany.

Visca Xàbia i el seu bell i explosiu Clarejar!