4 de setembre de 2026. La imatge de la Granadella ha canviat progressivament durant els darrers deu anys. Hui es compleixen 10 anys d'aquell succés fatídic, el incendi de la Granadella. El negre i el gris que van dominar el paisatge després de l'incendi han donat pas a tonalitats verdes i brunes pròpies de la vegetació mediterrània. Les fotografies actuals mostren àmplies superfícies cobertes per matoll baix. Entre aquesta vegetació apareixen xicotets pins i grups d'arbres més grans, especialment en barrancs, tàlvegs, marges de la carretera i altres punts més arrecerats.
La recuperació no és idèntica a totes les zones. L'orientació dels vessants, el pendent, la profunditat del sòl, la humitat i l'exposició al sol condicionen el creixement de la vegetació. Per això, alguns sectors presenten una coberta més densa i d'altres mantenen un paisatge més obert, en què el matoll s'alterna amb la roca. És l'aspecte actual d'un espai natural que continua travessant les fases de la regeneració forestal.
L'incendi del 4 de setembre del 2016
El foc es va declarar el diumenge 4 de setembre del 2016, a la vesprada, a les proximitats d'un mirador del Poble Nou de Benitatxell. La investigació desenvolupada posteriorment pel Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil va determinar que l'incendi va van tindre un origen humà no premeditat, compatible amb la ignició provocada per una burilla o un brasa de cigarreta.
Des del primer punt es van produir focs secundaris originats per les paveses transportades pel vent. Les flames van avançar cap a zones residencials de Benitatxell i Xàbia i van assolir el parc forestal de la Granadella.
Les condicions meteorològiques van afavorir la propagació. Al moment de l'inici es registraven aproximadament 34 graus i una humitat relativa del 19%. Durant la nit, la temperatura es va manvan tindre per sobre dels 25 graus i l'endemà va arribar als 38,3 graus, amb una humitat del 16%.
El dispositiu d'emergència va haver d'atendre simultàniament l'avenç de l'incendi per la muntanya, l'aparició de focus a zones urbanitzades i l'evacuació de residents. Més de 1.400 persones van haver d'abandonar temporalment els habitatges. Entre les zones evacuades hi havia Cimera del Sol, El Tosalet, Cansalades, Costa Nova i Villas del Vent.
Prop de 812 hectàrees afectades
L'informe tècnic posterior va establir que l'incendi va afectar 689,30 hectàrees forestals i 122,45 hectàrees no forestals. La superfície total es va situar a prop de les 812 hectàrees entre els termes de Xàbia i Benitatxell.
L'anàlisi de severitat va indicar que el 53,24% del perímetre va patir danys moderats, mentre que el 34,48% va registrar una alta severitat. Les àrees més afectades es van concentrar principalment a les zones per les quals el foc va avançar amb més intensitat durant els canvis de vent.
L'incendi va afectar un territori de valor ambiental especial. La Granadella forma part de l'espai protegit Penya-segats de la Marina, integrat a la Xarxa Natura 2000 per la diversitat biològica, els hàbitats mediterranis i la presència d'espècies singulars de flora i fauna.
El paratge compta, a més, amb diferents ambients naturals: penya-segats litorals, barrancs, vessants muntanyencs i àrees de matoll mediterrani.
Les primeres actuacions: protegir el terreny
Després de l'incendi, una de les primeres prioritats va ser protegir el sòl davant de l'erosió. La desaparició de la coberta vegetal va deixar alguns vessants exposats a les pluges ia les escorrenties. Per això, es van desenvolupar treballs per retirar i tractar pins cremats, controlar possibles plagues i reduir l'arrossegament de terra i cendres.
Part dels troncs es va utilitzar per construir faixines, estructures col·locades transversalment sobre els pendents que ajuden a frenar l'aigua i revan tindre el terra.
També es van realitzar labors de trituració i distribució de restes vegetals, recuperació de feixes, adequació d'accessos i restauració de camins.
Al novembre de 2016 es va constituir una taula de concertació postincendi amb representants de les diferents administracions. El seu objectiu era coordinar les actuacions i establir un full de ruta per a la regeneració de l'espai. prevenció d'incendis i la millora de la seguretat a les zones properes a habitatges.
Regeneració natural i plantacions selectives
L'estratègia de recuperació va combinar la regeneració natural amb actuacions concretes a les zones que necessitaven suport. A la major part del terreny es va optar per facilitar que les llavors presents a terra i les espècies amb capacitat de rebrot tornessin a desenvolupar-se. Les plantacions es van concentrar en determinats punts i van utilitzar arbres i arbustos autòctons adaptats a les condicions mediterrànies.
Entre les espècies seleccionades figuraven garrofers i ullastres. Amb elles es cercava diversificar la vegetació i recuperar també alguns elements del paisatge agrícola tradicional.
El febrer del 2018, disset mesos després de l'incendi, les administracions ja constataven l'aparició de muntanya baixa en diferents àrees de la Granadella.
Fins aquell moment, les actuacions impulsades pel Ajuntament de Xàbia, la Generalitat Valenciana, la Diputació d'Alacant i el Govern central havien suposat una inversió propera al milió d'euros.
A aquests treballs es van sumar les aportacions de empreses, associacions i particulars i diferents campanyes solidàries desenvolupades després de lincendi.
El projecte de restauració del 2020
El 2020 es va desenvolupar una intervenció sobre 148,62 hectàrees de la muntanya pública de la Granadella. El projecte es va centrar en restaurar hàbitats mediterranis i afavorir una comunitat vegetal diversa i adaptada a les característiques del territori.
Una de les actuacions va consistir en regular la densitat dels pins blancs germinats després de l'incendi. L'aclarida dels exemplars més concentrats permet reduir la competència per l'aigua i facilita el desenvolupament dels arbres seleccionats.
També es va reduir la presència de determinades espècies piròfites, es van eliminar plantes invasores i es van podar pinedes adultes que havien sobreviscut al foc.
Els treballs van incloure el tractament de 3.795 pins cremats que encara romanien a diferents sectors i la construcció de 5.886 metres de fajinas.
Al barranc de Martorell es van restaurar aproximadament 2,75 quilòmetres de murs de pedra seca. Aquestes estructures tradicionals contribueixen a revan tindre el sòl, reduir la velocitat dels vessaments i conservar la fesomia històrica dels vessants.
L'aspecte de la Granadella el 2026
Les fotografies fetes amb motiu del desè aniversari permeten observar el estat actual de la zona. El matoll mediterrani constitueix la vegetació més estesa als vessants. La presència forma una coberta vegetal que protegeix progressivament el terreny i afavoreix el desenvolupament de l'ecosistema.
Entre el matoll es poden distingir exemplars joves de pi. Alguns apareixen agrupats en zones concretes, mentre que d'altres creixen de manera més dispersa. També es conserven masses de pins més grans que van sobreviure a l'incendi o que es trobaven fora dels sectors afectats amb més severitat. La seua presència destaca especialment al costat d'alguns barrancs, carreteres i vivendes.
Les diferències visibles entre uns vessants i els altres formen part de l'evolució d'un territori amb pendents, orientacions i tipus de sòl molt variats.
El paisatge actual també respon a l'estratègia forestal aplicada durant aquests anys, que no s'ha basat exclusivament a recuperar la pineda, sinó a afavorir una combinació d'espècies arbustives, arbres autòctons i vegetació adaptada al clima mediterrani.
Noves plantacions amb participació ciutadana
Les activitats de recuperació han continuat durant els darrers anys: al gener de 2024, al voltant d'un centenar de persones van participar en una jornada del Dia de l'Arbre en què es van plantar 400 exemplars de vegetació autòctona.
Entre les espècies utilitzades es trobaven margallons, garrofers, oliveres, lledoners, llentiscles i arboços. Protecció Civil va col·laborar posteriorment en el reg dels exemplars.
Al febrer de 2026 es va celebrar una nova jornada de reforestació en què es van plantar prop de 700 arbres. L'activitat va reunir un altre centenar de voluntaris i va comptar amb la participació del Ajuntament de Xàbia, el Centre Excursionista, ACIF Marina Alta i Protecció Civil.
Aquestes jornades complementen la regeneració natural i els treballs desenvolupats pels equips forestals, alhora que apropen a la població el procés de recuperació i conservació del paratge.
Prevenció i conservació
Junt a la restauració de l'espai, també s'han desenvolupat mesures de prevenció i autoprotecció durant aquesta dècada.
L'incendi va mostrar la importància de planificar la resposta a les zones on la muntanya és propera a vivendes, carreteres i espais freqüentats per visitants. Els treballs han inclòs el manteniment d'accessos, la neteja selectiva de vegetació, la retirada d'arbratge sec i l'elaboració de protocols d'evacuació.
El 2024, veïns, hostalers, empreses turístiques, socorristes i serveis d'emergència van participar en una jornada informativa sobre el pla de protecció de les cales de la Granadella i el Portetxol.
Durant el 2025, l'Ajuntament i la Generalitat van realitzar també treballs de retirada de pins secs a diferents espais naturals de Xàbia, entre ells la Granadella.
Aquestes actuacions formen part de les tasques periòdiques de gestió i conservació dels espais forestals.
Una recuperació que continua
Deu anys després de l'incendi, la Granadella torna a comptar amb una coberta vegetal estesa sobre bona part dels seus vessants. El matoll, els arbustos rebrotadors, els pins joves i els arbres que van sobreviure formen actualment un paisatge diferent de l'observat immediatament després del foc.
L'evolució continuarà durant els propers anys. Els ecosistemes forestals seguixen processos llargs en què cada espècie creix a un ritme diferent i respon de manera diferent a la pluja, la sequera, el tipus de terra i l'orientació de les muntanyes.
Les imatges del setembre del 2026 retraten un d'aquells moments: un paratge novament cobert de vegetació, amb arbres joves en desenvolupament i amb treballs de conservació que continuen una dècada després.
La Granadella avança així en un procés en què es combinen la capacitat de regeneració de la natura, la gestió forestal i la participació de les administracions i de la ciutadania.
Es descriu molt bé lactuació conjunta de la gestió ambiental, la col·laboració dels voluntaris i lesforç de la Natura per regenerar. Molt bon article.
Felicitar la periodista i els tècnics que m'imagino us han ajudat en aquest article i sobretot en les actuacions per a la regeneració post incendi.
Ara esperar que passin uns anys més perquè la recuperació siga més gran i es creïn les condicions perquè un nou incendi agafi la natura preparada per poder regenerar-se.