La història de les Creus de Maig de Xàbia: una tradició que va 'florar' al centre del poble

A Xàbia, les festes en honor a Jesús Natzarè no són només un moment de devoció, sinó també la celebració d'una tradició profundament arrelada: la instal·lació de les Creus de Maig. Un acte que, amb el pas del temps, ha passat de ser un senzill costum veïnal a un esdeveniment emblemàtic que atrau visitants de tot arreu.

Creu de majoral de la família Bas el 1991

I és que, les festes en honor a Jesús Natzarè, potser no serien el mateix sense la màgia de les Creus de Maig.

El seu origen: humil i arrels veïnals

Encara que no hi ha registres exactes sobre el seu inici, es coneix que el 1940 les Creus de Maig ja adornaven alguns dels carrers de Xàbia, sent possible que se celebrés de manera regular des dels anys 50 i 60.

Al principi, tot just quatre o cinc carrers de Xàbia participaven en aquesta laboriosa i artesanal elaboració: el carrer Major, Reina Regente, Calvari i Nou amb Teulería. Des de 1955, aquests carrers s'acuraven cada any a crear creus de flors, xicotetes i delicades, que requerien la implicació i l'esforç conjunt del veïnat perquè resistissin fresques durant els pocs dies de la seua exhibició.

Creu de Maig al carrer Nou de Xàbia feta per Teresa Ramiro |

Manvan tindre la tradició

El veritable impuls va arribar als anys 70, quan Don José Soler, llavors vicari de Església de Sant Bertomeu i membre de la confraria del Natzarè, va decidir fomentar la continuïtat d'aquest costum per evitar que es perdés. En el marc del bicentenari del Natzarè, al voltant de 1973, Don José va establir que els majorals de cada any tinguessin l'obligació d'elaborar una creu, donant així un marc institucional i més rellevància a aquesta tradició. I exemple d'això ho veiem en aquest vídeo dels Germans Molina dels anys 1974 i 1981, recuperats i digitalitzats pel Arxiu Municipal de Xàbia.

Aquesta mesura no només va garantir la continuïtat, sinó que també va professionalitzar l'acte i va convertir l'elaboració de les creus en una responsabilitat i un honor per als qui l'assumien. A més, es van instaurar premis i votacions, que es feien el 2 de maig, durant la Festa de l'Aire, intensificant l'emoció i el compromís dels participants.

Programa de 1977 on s'indica la votació de Creus | Foto Bartolomé Bas

De carrers a aparadors i portals: levolució creativa

Paral·lelament, a finals dels 60 i principis dels 70, els comerços van començar a sumar-se amb les primeres cruïlles d'aparadors. El pioner va ser Bartolomé Català, de la ferreteria Bartolomé al carrer En Forn. ermita de el Calvari, un treball que es va fer a València i que va suposar un cost considerable per a l'època, 17.000 pessetes.

Primera creu elaborada per Bartolomé Catalá a la Ferreteria i es va endur el primer premi

La seua dona, Josefina Chorro, recorda que el seu marit «tenia molta il·lusió per instal·lar una creu, i quan per fi ho va poder fer va ser una gran alegria. Se'n va anar al futbol i quan va tornar, hi havia un cartell que deia que havia guanyat el primer premi. Va ser tota una sorpresa». Aquest gest va obrir una nova via per a la tradició, que va començar a expandir-se més enllà dels carrers i les places, omplint els negocis locals, i contribuint al fet que l'esdeveniment guanyés en espectacularitat i participació.

Programa de les festes del Natzarè de 1971 on s'inclouen les cruïlles en aparadors | Foto Bartolomé Bas

Així mateix, Josefina explica com, antigament, tot el carrer es movia per fer la creu, «era una feina col·lectiva, cosa que unia tots. Els homes recollien les flors i les dones enganxaven cuidant cada detall. Les creus es feien amb flors xicotetes, enganxades una per una. Era una feina que exigia fer-ho pocs dies abans perquè resistissin fresques les flors».

La història de la Creu del Carrer Calvari

El 1974, el veïnat del carrer Calvari va decidir sumar-se a aquesta tradició que consideraven necessària, ja que el Natzarè sempre passava per aquest carrer en la processó de pujada a l'Ermita del Calvari. Així doncs, s'elabora una creu més simple per començar aquesta iniciativa.

El 1974 , 1a Creu del Carrer Calvari |

A l'any següent, Francisco Pastor Catalá 'Paquitus', sent un nen però amb molta habilitat creativa, és incentivat pel seu pare perquè dissenyi la creu d'aquell any. Francesc comença a dissenyar creant un tapís amb figures bíbliques que va donar lloc a un Natzarè fet amb flors, una feina que va mobilitzar el poble sencer i que els va valer el primer premi, mantenint-ho fins al 1982.

El 1975, veïns del carrer Calvari que van ajudar en la confecció

Tot i això, la dècada dels 80 va portar un desafiament: molts carrers van començar a perdre l'ànim, i la tradició va estar a punt de desaparèixer. «A poc a poc els carrers s'anaven desanimant, molts veïns grans ja no podien ajudar i la joventut no volia carregar amb tanta feina. El 1982 em vaig quedar només fent una creu a Xàbia. Va ser llavors quan es va instaurar la figura dels majorals, per assegurar que aquest costum continués viu». Aquesta idea va sorgir per part del llavors vicari de l'Església de Sant Bertomeu, Don José Soler, que va proposar, obligatòriament, que els majorals de cada any havien de crear una creu, i fins hui.

Les votacions i els premis, que es feien el 2 de maig durant la Festa de l'Aire, afegien emoció i competitivitat sana, tot fomentant l'orgull local i la creativitat.

La Història de les Creus de Maig a Xàbia és la història d'un poble que, amb paciència i dedicació, ha sabut manvan tindre viva una tradició senzilla, però carregada de significat en què els veïns han treballat espatlla amb espatlla. Hui dia, les Creus de Maig són un símbol d'identitat, un acte de gran rellevància que congrega nombrosos visitants, fascinats per la bellesa d'aquestes creacions florals.

Creu d'un majoral de la família Bas el 1993

Bibliografia

• Josefina Chorro
• Bartolomé Bas 'Aspirina'
• Francisco Pastor 'Paquitus'
• Vicente Tur
• Arxiu Municipal de Xàbia
• Germans Molina