El Ajuntament de Benimantell s'uneix a la commemoració del 50 Aniversari de la mort del músic alacantí Òscar Esplà amb l´organització d´un concert homenatge. Aquest esdeveniment, a càrrec de la Orquestra Simfònica de Xàbia, Tindrà lloc el proper dissabte dia 11 a les 20: 00 hores a Plaça Major de Benimantell. La iniciativa busca recordar la profunda vinculació del compositor amb el municipi, on va compondre bona part de les seues obres a la seua masia El Molí.
Així mateix, dins aquest esdeveniment homenatge, l'escriptor i veí de Xàbia, Rafael Andarias, també intervindrà en aquest reconeixement dels 50 anys de la seua mort amb una xerrada sobre la vida i la trajectòria d'Esplà.
El profund enllaç amb Benimantell
Óscar Esplá va manvan tindre una estreta relació amb Benimantell. A la seua masia El Molí, situada als peus de la serra Aitana, va compondre una part significativa de les seues obres. A més, la seua llar va ser punt de trobada per a il·lustres amics alacantins, com el pintor Emilio Varela i l'escriptor Gabriel Miró. La Orquestra Simfònica de Xàbia interpretarà temes esplasians i d'arrels alacantines al concert.
Els inicis d'una carrera prometedora
Nascut a 1886, Òscar Esplà va cursar el batxillerat abans de traslladar-se a Barcelona. Allí es va doctorar en Filosofia i Lletres i va estudiar Enginyeria Industrial, sense abandonar la seua formació musical. A 1904, va ingressar al Conservatori del Liceu i va començar a compondre. A finals d'aquella dècada, la seua primera partitura orquestral li va valer el primer premi d'un concurs a Viena, Dotat amb 3.000 marcs, amb un jurat que incloïa Richard Strauss.
Després de conèixer músics famosos, el seu amic Gabriel Miró ho va animar a dedicar-se per complet a la música. Amb sol vint-i-quatre anys, va iniciar una carrera reeixida. Al Nadal de 1918, Joaquim Sorolla el va visitar a la seua finca propera a la Santa Faç, considerant-ho «un jove admirable».
Reconeixements, vida familiar i exili
Óscar Esplà va rebre nombrosos reconeixements al llarg de la seua trajectòria professional com la Legió d'Honor francesa i revisar la part musical del Misteri d'Elx. En la 1928, una de les seues obres va ser premiada a Nova York.
Un cop casat, el matrimoni es va traslladar a Benimantell, a una casa al vessant nord de la serra d'Aitana. Esplá buscava inspiració al paratge i componia a l'aire lliure.
Amb la República, va ser nomenat president de la Junta Nacional de Música, declarant el Misteris monument Nacional. Va ser director del Conservatori Nacional de Música i Declamació. Posteriorment, el matrimoni va haver d'exiliar-se a Bèlgica.
La seua trajectòria a l'estranger i la tornada a Espanya
En Bèlgica, va ser investit Oficial de l'Ordre de la Corona i va treballar com a periodista musical al diari Le Soir.
En 1950, Òscar Esplà va tornar a Espanya, on va alternar la seua residència entre Madrid y Alacant. Va reprendre la seua activitat musical, impartint conferències, escrivint articles, gravant i component. Va ingressar a la Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i la Acadèmia de Belles Arts de París, i el Govern francès ho va investir Oficial de l'Ordre de les Arts i les Ciències.
A principis dels anys seixanta, va ser nomenat director del Conservatori d'Alacant.
Un llegat musical encara per descobrir
Òscar Esplà va morir la nit de Reis de 1976 en Madrid. Les seues restes van ser inhumades al monestir de la Santa Faç, segons el seu desig. La seua dona es va dedicar a preservar el seu llegat, que inclou més de mig centenar de composicions entre música orquestral, de cambra, piano, guitarra, orgue, cor, ballet i òpera.
La pianista de Xàbia Marta Espinós ha analitzat la seua obra i entre les seues obres més destacades es troben Suite llevantina, Sonata del sud i la Simfonia Aitana, totes reflex del seu profund enllaç amb el paisatge de la seua terra.
