Durant els segles XVI i XVII, les costes del Mediterrani hispà van estar amenaçades per les incursions de pirates barbarescos i forces enemigues que buscaven botí, esclaus o punts de control estratègic. Davant d'aquesta invasió, es va promoure la construcció d'una xarxa de torres defensives i fortificacions costaneres amb l'objectiu de prevenir els atacs i que entressin al nostre territori.
Aquestes edificacions no eren castells medievals pensats per al setge prolongat, sinó torres de vigilància i artilleria amb un objectiu molt clar: impedir desembarcaments enemics i donar cobertura tant a la població com als vaixells mercants i de guerra que fondejaven als ports naturals.
Dins aquest entramat defensiu es van alçar a Xàbia diferents torres entre elles, la Torre de Sant Jordi, també anomenada de la Mesquida -Mesquida, en valencià-, de la qual hui parlem.
A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem.
Origen
La fortificació es va plantejar el 25 d'abril del 1559 per ordre del Comte de Lerma, senyor de Xàbia -segons Dechant, citat per Espinós i Polo-. Tot i així, el projecte de construcció va ser elaborat el 1562 per l'enginyer militar Giovanni Battista Antonelli, un dels principals artífexs de la modernització de les defenses hispanes, però no va ser fins al 1578 quan es data aquest fortí. El seu disseny representava un exemple d'hora de la fortificació a la moderna, que incorporava adaptacions per a l'ús d'artilleria i, segons sembla, aquest va ser un dels motius del retard de construcció.
I és que, malgrat l'interès estratègic d'alçar aquesta torre, l'obra va patir retards per qüestions de cost i de debat polític, encara que finalment, sota ordre del comte de Lerma (senyor de Xàbia) i amb el suport del virrei Lluís Ferrer, el 8 de juny del 1578 se'n va aprovar la construcció. Es va erigir aleshores sobre les ruïnes d'una antiga mesquita, simbolitzant també la transformació de l'espai religiós en militar.
Disseny i característiques
La torre ja no existeix, però, a través de fonts pictòriques, literàries i mediacions comparatives amb altres peces d'Antonelli, s'ha aconseguit proposar una reconstrucció hipotètica. Es creu que la fortificació tenia un estil adaptat al terreny costaner, probablement de planta baixa robusta, amb merlets i zones elevades per a vigilància i artilleria.
Així doncs, la Torre de Sant Jordi constava d'una planta hexagonal; una forma revolucionària que unia la robustesa de les torres circulars amb la facilitat defensiva de les quadrades. La base era atalussada; reforçada contra impactes i ascensos enemics. Aquest disseny evidenciava la transició entre la torre guaita medieval i la fortificació artillada renaixentista, adaptada a les amenaces de la Mediterrània del segle XVI.
Pel que fa a l'accés, aquest era elevat. La porta es trobava en alçada, a la qual s'accedia mitjançant escala de mà, dificultant així l'assalt directe i accedint a l'interior per una xicoteta finestra situada a meitat de la torre.
La capacitat artillera estava pensada no només per vigilar, sinó per disparar contra navilis enemics i respondre ofensivament a un desembarcament.
Funció militar
El fortí va complir durant dècades la seua funció de defensa del port i de dissuasió davant d'atacs corsaris. La seua importància va quedar reflectida fins i tot en representacions artístiques, com l'aquarel·la de Mariano Sánchez del segle XVIII, on apareix al fons de la badia.
Amb el pas del temps, però, la torre va perdre la funció militar i va acabar en ruïnes. Finalment, les seues restes van ser demolides per aixecar un edifici d'apartaments conegut com a 'Torre del Puerto', fet que va suposar la desaparició física d'una de les peces més singulars de la arquitectura defensiva de Xàbia.
Tot i que ja no existeixi, la Torre de Sant Jordi seguix en record a Xàbia. El 1997, la Comissió de Festes Mare de Déu de Loreto va recuperar un treball José Cardona 'El Persa'; els retallables d'alguns monuments de Xàbia reeditant entre ells el del Castell de Sant Jordi, permetent a la població reconstruir en miniatura el desaparegut castell.
Ubicació
La torre s'aixecava a l'actual barri de Duanes de la Mar, als voltants del port pesquer, davant de la platja de la Grava, en una zona alçada i rocós que portava al Cap de Sant Antoni.
L'emplaçament no era casual: des d'allà es controlava l'accés marítim i es garantia la protecció del moll pesquer, alhora que es vigilaven possibles intents de desembarcament que posessin en risc tant la vila com l'interior agrícola.
L'alçament de torres "sobre cales, aiguades i desembarcadors" - segons indica informe de Juan de Acuña- va ser una de les motivacions d'Antonelli.
Bibliografia
- Arxiu Municipal de Xàbia
- llibre: Arquitectura i control del territori. La defensa del litoral de la Marina Alta al segle XVI. Antoni Banyuls i Pérez, Josep Vicent Boira i Maiques i Josep Antoni Lluesma i Espanya.
- Article El jurat Jaume Diego, constructor militar i defensor de la vila de Pascual Diego Herrero. Llibre de Festes de Loreto de 2023.
Ara un edifici horrorós