«Els comptes quadren, però la ciutat espera»

OPINIÓ

La liquidació del pressupost del 2025 demostra que el problema de Xàbia no és la manca de recursos, sinó la capacitat per transformar-los en millors serveis i infraestructures per a la ciutadania.

Gairebé 60 milions d'euros esperant convertir-se en millores per al poble

Cada any, quan es presenta la liquidació del pressupost municipal, és habitual que l'atenció se centri en dos conceptes: el superàvit i el romanent de tresoreria. Si tots dos són elevats, la conclusió immediata sol ser que els comptes del Ajuntament gaudeixen de bona salut. I, efectivament, la liquidació del 2025 confirma que el Ajuntament de Xàbia manté una posició financera sòlida, amb capacitat per atendre les seues obligacions i amb uns recursos econòmics que molts municipis voldrien van tindre.

El poder del maó Foto de Podem

No obstant, aquesta és només una part de la realitat. Per què una bona situació financera no significa
necessàriament una bona gestió?

Els comptes públics no s'han d'analitzar només des de la perspectiva financera. Un Ajuntament no és una empresa privada que tingui per objectiu maximitzar beneficis o acumular recursos. La seua finalitat és molt diferent: convertir els impostos dels veïns a serveis públics de qualitat, manvan tindre els espais públics, executar inversions, millorar les infraestructures i respondre a les necessitats de la ciutadania.

Per això, un superàvit elevat es pot interpretar com una bona notícia des del punt de vista de l'estabilitat financera, però no necessàriament des del punt de vista de la gestió municipal. La pregunta que ens hem de fer no és només quants diners han quedat sense gastar, sinó per què han quedat sense gastar i quines actuacions previstes van deixar d'executar-se.

El que diuen les dades

La dada més significativa apareix al capítol d'inversions. El pressupost definitiu destinat a inversions superava els 18,5 milions d'euros, mentre el que realment havia fet l'exercici amb prou feines superava els 3,5 milions, cosa que representa una execució del 19,2%. Dit d'una altra manera, quatre de cada cinc euros previstos per a inversions no es van arribar a fer.

Aquesta dada, per si sola, convida a la reflexió. A més, és una tendència repetida any rere any. Quan el partit que lidera l'Ajuntament llança un programa de govern, fa un compromís democràtic amb el municipi. Quan l'alcaldessa signa un compromís de transparència i qualitat sobre els comptes públics està posant el seu prestigi i responsabilitat en la gestió d'aquests comptes (que al capdavall són els nostres diners).

Què suposa incomplir aquest programa o el compromís signat de l'alcaldessa davant de la ciutadania?

Quan el Ple aprova un pressupost no està elaborant un mer document comptable. Està definint un rumb cap a on vol avançar el municipi, i també assumint un compromís amb la ciutadania. Cada inversió prevista respon a una necessitat detectada: millorar un carrer, renovar una instal·lació esporteva, ampliar un servei, rehabilitar un edifici o construir una nova infraestructura o, el que es troba a faltar, una partida substanciosa per construir habitatge públic. Si aquestes inversions no arriben a executar-se, el problema deixa de ser comptable per esdevenir un problema de gestió, la pèrdua de qualitat de vida i el deteriorament del municipi; a més de la pèrdua d'oportunitat i confiança per part de la població en els gestors del públic.

Comparativa entre 2024 i 2025

La següent taula mostra (en alguns conceptes molt significatius) que la tendència perniciosa a la
execució pressupostària s'està consolidant com un fet immutable:

Aquests indicadors mostren que les tendències es mantenen (i seguixen en aquesta direcció més o menys des del 2014); és a dir, es manté la incapacitat de gestionar els crèdits disponibles per transformar-los en serveis de qualitat i millorar el patrimoni municipal.

Van tindre diners no vol dir prestar millors serveis

És raonable que un Ajuntament disposi de reserves per afrontar imprevistos o garantir-ne l'estabilitat econòmica. El que és preocupant és que, quan any rere any es repeteixen importants superàvits i alhora es manté una baixa execució de les inversions, l'explicació ja no es pot buscar únicament en la prudència financera. És legítim preguntar-se si hi ha problemes de planificació, contractació o capacitat administrativa que estiguin dificultant l'execució dels projectes previstos, o el que és més greu, d'incapacitat de gestió.

Per què passa?

Les causes poden ser diverses: retards a la redacció de projectes, dificultats en els procediments de contractació, manca de mitjans tècnics o una planificació excessivament ambiciosa per a la capacitat real de gestió de l'Ajuntament; però també es pot deure a la incapacitat de les autoritats per liderar la gestió que necessita el nostre municipi.

Realment no ho sabem, per això cal la transparència que l'alcaldessa va prometre abans de les eleccions.

Siga quina siga l'explicació, el resultat és el mateix: una part important del pressupost aprovat pel Ple no esdevé actuacions que millorin la vida quotidiana dels veïns ni el patrimoni municipal.

No es tracta de gastar per gastar. Es tracta d'executar allò que el mateix Ajuntament considera prioritari quan aprova els pressupostos.

Què caldria fer?

La solució no passa per augmentar la pressió fiscal ni per incrementar el pressupost. Els recursos ja existeixen. El que sembla necessari és millorar la capacitat d'execució mitjançant una planificació més realista, una programació pluriennal de les inversions, el reforçament dels serveis tècnics i de contractació quan calgui, el seguiment periòdic del grau d'execució del pressupost i una priorització més rigorosa d'aquelles actuacions que realment es puguenexecutar durant l'exercici. I tot això amb una informació i transparència del que s'està fent, dels problemes de gestió que apareixen i de les reprogramacions necessàries de les actuacions previstes.

Podem va proposar (abans de les passades eleccions municipals) un pacte entre els partits de govern del municipi per a:

• Programar únicament inversions amb projectes redactats.
• Reforçar els serveis de contractació i gestió tècnica.
• Definir indicadors dexecució (no només els financers).
• Publicar periòdicament el grau dexecució de cada projecte o actuació.
• Prioritzar inversions executables davant d'anuncis difícils de materialitzar.
• Avaluar públicament les causes de cada inversió no executada.
• Replanificar les actuacions.

Aquest compromís el signo la nostra actual alcaldessa; i ja porta més de 3 anys incomplint-ho. Com la creurem quan presenti el seu nou programa electoral en uns mesos? Els veïns de Xàbia estan rebent tots els serveis, inversions i millores que podrien gaudir amb els recursos de què ja disposa el seu Ajuntament?
Què preferiria qualsevol veí: que l'Ajuntament s'acabi l'any amb milions d'euros sense gastar o que aquests milions es convertixn en millors carrers, instal·lacions esporteves, parcs, cultura, neteja o habitatge?

Conclusió

La liquidació del pressupost del 2025 deixa una conclusió clara. Xàbia disposa de recursos suficients per continuar millorant el municipi. Aquest no sembla que siga el problema. El veritable repte consisteix a transformar aquesta fortalesa financera en resultats visibles per a la ciutadania: millors carrers, millors instal·lacions, més vivenda assequible, millors serveis i projectes executats en temps i forma, ciutadania feliç.

Perquè l'èxit d'un Ajuntament no es mesura pels diners que conserva als comptes bancaris, sinó pel benestar que és capaç de generar amb els recursos que administra en nom de tots.