«Els hostes de l'Hotel Venturo»

L'anemoia és un neologisme per definir la possibilitat de sentir nostàlgia d'un temps que no hem viscut. Això és possible en observar fotografies antigues, o escoltar als nostres grans narrar vivències del passat. Jo em defineixo com a militant d'aquest nou corrent, per això serà difícil escriure sobre la família sense el biaix sentimental, així que en aquest article intentaré centrar-me en les xifres que aporta un valuós llibre, el de les dades dels primers hostes que va van tindre l''Hotel Venturo' fundat el 1947 per José Berenguer Sivera, que estan minuciosament plasmats en un centenar de folis.

Llibre d'entrades i sortides. Arxiu de Reme Berenguer Bolufer.

Ara Podem consultar aquest document al Arxiu Municipal de Xàbia gràcies a la generositat de Reme Berenguer Bolufer que ha cedit aquests papers del seu avi per a la seua digitalització, estudi i difusió.

Aquest llibre de registres és un instrument dels anys 40 de l'Administració de Rendes Públiques del Ministeri d'Hisenda, a través de la Direcció General Provincial d'Alacant i sota la supervisió de l'autoritat competent, el comandant de lloc de la Guàrdia Civil, per al negoci hoteler.

L'exemplar suposa una font d'informació brutal de la societat espanyola de postguerra i de la diferència de classes que abans del Desenvolupament dels 60, existeix de manera pronunciada a Espanya. A cada full figuren en columnes: el número d'ordre, el número d'habitació, la data d'entrada, el nom i els cognoms, la nacionalitat, el lloc de naixement, l'edat, l'estat civil, el sexe, la professió i el motiu de l'estada, que en el gairebé cent per cent dels casos, és per turisme. Al revers d'aquesta fitxa, hi ha el domicili habitual de l'hoste, el tipus de document que presenta per registrar la vostra estada, el punt d'on ve, el punt on es dirigeix ​​i la data de eixida de l'hotel.

Interior del llibre d´entrades i sortides. Arxiu de Reme Berenguer Bolufer.

Quan encara ressonen els ecos de la Guerra Civil i aguaita la gana, amb l'espardenya i el mascle com a símbols de la societat rural, s'inaugura el primer hotel del poble, el de José Berenguer Sivera. Té telèfon i aigua corrent a totes les habitacions -algunes amb banyera- quan en aquest mateix període moltes cases de la vila s'abasteixen d'aigua amb la cisterna o el pou.

L'Hotel Venturo, a més, ofereix altres encants i serveis propis dels allotjaments de la Côte d'Azur. Però qui es pot permetre estiuejar en aquest meravellós hotel boutique de l'època situat a l'avantguarda geogràfica de la Costa Blanca? Doncs, sobretot, l'elit burgesa valenciana, la mateixa que, a la resta del país, disposa sense dificultat per exemple, del cobejat pa blanc, un bé escàs durant aquests anys.

L'Hotel Venturo l'any de la inauguració i un dels autobusos a la dreta. Arxiu de Reme Bolufer Berenguer

Els registres ens indiquen que 326 valencians de classe alta, procedents del Cap i casal i de les ciutats industrials d'Alcoi i Ontinyent, pernocten a l'hotel des del juliol del 1947 fins al juny del 1960. La majoria descobreixen Xàbia pels anuncis de l'Estació del Nord a l'oficina dels autocars Venturo, un màrqueting exquisit i eficaç per llançar directament a la gent de l'angoixa i bullici de la capital a la serenitat de la Mediterrània.

Madrid és el segon lloc d'origen dels visitants, encara que també n'hi ha de la resta d'Espanya com la flor i nata de Biscaia -els fills dels quals seran els primers bascos a van tindre xalets al Tosalet- o Andalusia i Múrcia.

Una família d´hostes valencians. Arxiu de Reme Berenguer Bolufer.

Entre els hostes estrangers, la majoria són súbdits del Regne Unit i ciutadans de França, però també s'hi allotgen turistes que arriben des del cor d'Alemanya, Suïssa, Àustria, Bèlgica, Dinamarca i altres llocs tan remots com Mèxic, Brasil, Cuba, Estats Units i Canadà.

Sobre les professions de les dones, excepte algun cas de fora de les nostres fronteres, consta el tristament conegut 'Sus Labores' a la columna corresponent del registre. Les altres feines, reservades als barons, són variades, però sempre englobades a la cúspide de la piràmide social: diplomàtics, militars d'alta graduació, el futur governador civil d'Alacant, Benito Sáez, membres de les finances i de l'aristocràcia com Luis d'Urquijo i de Losada, Pedro Lamata Mejías, escriptor, diplomàtic i conseller del Regne.

Juan Boronat Berenguer, Remeis Berenguer Segarra, Josep Font Berenguer, Isabel Bolufer Bolufer i José Berenguer Bolufer al porxo interior de l'Hotel Venturo. Arxiu de José Font Caballero.

Però els professionals liberals que més abunden al llistat, són, els advocats, seguits pels metges, els arquitectes -com Manuel Romaní Miquel-, notaris i registradors de la propietat. Molts enginyers també s'aproximen al Muntanyar per descansar a Xàbia, com també ho fan propietaris, comerciants, inspectors de policia, funcionaris de l'estat, catedràtics, estudiants, químics, joiers, farmacèutics, infermeres, mestres i mainaderes, que acompanyen les famílies acabalades de Madrid.

El món de l'art també fa nit a l'Hotel Venturo. Per les seues instal·lacions passen José Capuz Mamano, escultor valencià, Eugène Cloutier, escriptor canadenc, Javier Clavo, pintor i escultor madrileny, Victor Van Beylen, pintor belga, María Isabel Suárez de Deza, escriptora hispanoargentina, el cineasta danès, Hakon Mielche, Manuel Pérez Tormo Genaro Lahuerta, el fotògraf asturià José de la Torre i diversos actors i artistes britànics. Falten molts hostes, gent del cinema espanyol, el mateix artista autor de la pintura que acompanya aquest article, José Manaut Viglietti i altres més, ja que primer l'staff pren nota en fulles en brut a la pròpia recepció de l'hotel i després el personal del torn corresponent, ho passa a net o no, i és en aquest procés, on s'han perdut diversos noms, aportant més màgia si és possible, a aquest emblemàtic lloc del turisme xabiero de meitats.

Oli de l'Hotel Venturo, obra de José Manaut Viglietti. Arxiu particular.

El comandament “ningú no és profeta a la seua terra” és el lema oficiós de la nostra ciutat, i José Berenguer Sivera, paradigma d'aquest aforisme popular. Esperem que, en un temps no gaire llunyà, aquest singular paisà siga reconegut per demostrar que és un autèntic visionari i lluitador per l'excel·lència en tota obra escomesa.

Diuen que el turisme tal com el coneixem, es va inventar a Benidorm. No ho discuteixo. Jo sé que a Xàbia, va ser José Berenguer Sivera 'Venturo' qui va voler seguir l'estela de l'estiuejant d'antany, perquè descobrís això que els moderns i els cursis anomenen hui dia Vida Lenta i que ha completament desaparegut dels estius de la Xàbia actual.

José Font Caballero