Ni l'esport contra l'educació ni l'educació contra l'esport

OPINIÓ | Isabel Moreno i Alberto Tur, regidors del Grup Municipal Socialista

En política local hi ha errors greus. I després hi ha aquests errors que, a més de greus, intenten justificar-se amb un parany moral. Això és exactament el que està passant a Xàbia amb la decisió de l'equip de govern sobre la
ubicació provisional dels barracons escolars.

Que quede clar des de la primera línia. Ningú està plantejant triar entre educació i esport. No es tracta de decidir si són més importants les necessitats educatives de xiquets i xiquetes o les necessitats esporteves de
centenars de joves, clubs i famílies. Aquest és el parany que el PP ha volgut instal·lar per tapar una decisió improvisada i mal resolta.

Alberto Tur i Isabel Moreno, regidors del PSOE

La qüestió no és si fa falta una solució educativa provisional. És clar que cal. Si la Conselleria elimina una línia del Graüll i mentrestant projecta un nou col·legi número 6 que trigarà anys a ser una realitat, és
evident que cal cercar una resposta transitòria per escolaritzar l'alumnat. En això tots estem d'acord.

El problema no és què. El problema és com i on.

El govern del PP i CpJ, Amb el suport de Compromís, ha decidit col·locar aquests barracons provisionals al Freginal, just a l'espai on estava previst el nou pavelló esporteu. I és aquí on apareix la veritable irresponsabilitat. Perquè aquesta decisió no resol un problema sense causar danys. El que fa és condemnar durant anys, potser durant massa anys, qualsevol possibilitat d'ampliar infraestructures per a l'esport base, per als clubs i per a les famílies que fa temps que esperen una instal·lació necessària per al municipi.

I el pitjor és que després es pretén presentar aquesta decisió com si no hi hagués alternativa. Com si només hi hagués dues opcions. O barracons allà o deixar sense resposta la qüestió educativa. O educació o esport. I això no és veritat.

Sí que hi ha alternativa. Sí que hi ha solució per a totes dues coses. Sí que es pot atendre la necessitat escolar sense hipotecar durant una dècada el desenvolupament esporteu de Xàbia. El que és raonable és fer precisament el que des del Grup Municipal Socialista es va proposar. Buscar un altre solar públic. I si no hi ha una parcel·la pública adequada, explorar una solució provisional en una parcel·la privada mitjançant lloguer, precisament perquè estem parlant d'una instal·lació temporal. Això és gestionar. Això és pensar en linterès general. Això és intentar compatibilitzar dues necessitats legítimes en comptes d'enfrontar-se una contra una altra.

El que no és acceptable és que es faci servir un assumpte tan seriós com l'educació per justificar una decisió precipitada que bloqueja una altra necessitat fonamental del municipi. Perquè aquí no només hi ha en joc un pavelló. Hi ha en joc la capacitat de Xàbia per créixer amb un mínim de sentit, de planificació i de respecte als projectes que necessita.

Amb aquesta barbaritat, l'equip de govern del PP i CpJ, amb l'ajuda de Compromís, completa un autèntic pòquer de projectes fets malbé sota l'impuls del regidor de Urbanisme. Primer va ser el projecte del Far del Cap
de Sant Antoni, quan ja estava en fase d'adjudicació. Després, el nou Graüll, que es van carregar sense aportar ni un sol informe tècnic que justifiqués la retirada. Després va venir l?Auditori, encarreguen una anàlisi del seu estat, però en lloc de reactivar l?obra seguixen de braços plegats. I ara rematen la feina liquidant el segon pavelló i donant l'esquena als clubs, als esportestes ia les famílies, amb l'agreujant d'utilitzar una cosa tan seriosa com l'educació com a excusa.

No es pot governar un poble amb decisions que enfronten necessitats que haurien de ser compatibles. No es pot demanar a la ciutadania que esculli entre el futur educatiu d'uns xiquets i el futur esporteu dels altres.
No es pot plantejar que defensar l‟esport equival a anar contra l‟educació, perquè això és fals i profundament injust.

Defensar una solució millor no és anar contra ningú. És negar-se a acceptar una mala decisió com si fos l'única possible.

Xàbia necessita una nova escola, necessita una solució provisional mentre es construeix i necessita també manvan tindre viva la possibilitat del nou pavelló i de noves infraestructures esporteves. Necessita totes dues coses. I precisament per això el que toca no és resignar-se a la llei de l'embut, sinó exigir que es treballi fins a trobar una eixida que faci compatibles totes dues.

Aquest és el fons del debat. No esport o educació. No una cosa contra laltra. Sinó una política local capaç de pensar un poc més, improvisar un poc menys i no destrossar hui el que el poble necessitarà demà.

Encara som a temps de rectificar. Encara es pot evitar un error històric. Encara es pot buscar una ubicació provisional diferent per als barracons i salvar alhora la resposta educativa i el futur
esporteu de Xàbia.

Nosaltres ho tenim clar. No acceptem el parany. No triarem entre educació i esport, perquè la Xàbia mereix les dues coses. I continuarem treballant perquè aquesta compatibilitat, que hui el govern municipal menysprea, acabi imposant-se per sentit comú.