Oficis perduts de Xàbia: Telegrafista. La història de Ramon Vidal

Actualment manem missatges immediats a distància, però com era l'escriptura a distància de fa més de mig segle? Al llarg de la Història, la comunicació ha evolucionat mitjançant diversos sistemes fins a l'arribada de la telegrafia, el significat de la qual literal és 'escriptura a distància'. Durant diverses dècades, el telègraf va ser l'únic sistema de comunicació entre persones, un servei ràpid però alhora complex.

Els que van exercir aquest ofici el recorden amb nostàlgia, rememorant els temps en què 'xatejaven amb tothom' a través d'un sistema que emetia i rebia senyals mitjançant un codi d'impulsos elèctrics.

Telègraf – Manipulador i receptor morse

Per conèixer més sobre aquesta professió oblidada, parlem amb Ramon Vidal, un veí de Xàbia que va viure de primera mà aquest ofici a les tres ubicacions que va van tindre a la localitat. Vidal encara recorda amb emoció el so rítmic del Codi Morse. Als 83 anys, la seua memòria conserva els anys en què les mans interpretaven els impulsos elèctrics que connectaven les persones a distància i recorda gran part de l'alfabet Morse. Va ser telegrafista a Xàbia, on va exercir un ofici que hui dia ha desaparegut, però que va marcar la seua vida per sempre.

Ramon Vidal, últim cap de Telègrafs de Xàbia

Destinació, Xàbia

Vidal va néixer a Ontinyent, el seu destí semblava incert després d'acabar el batxillerat. Amb 16 anys va començar a treballar a una fàbrica, però el seu salari era escàs i no veia un bon futur. Va ser llavors quan el seu pare, també telegrafista, li va dir que sortien unes oposicions per ingressar al cos de telecomunicacions. Aleshores Ramon va estudiar Morse, mecanografia, telegrafia i cultural general. Als 19 anys, va aconseguir la seua plaça com a auxiliar mixt de telecomunicacions i va ser destinat a Xàbia el 1960, un lloc que sense saber-ho, es convertiria en la seua llar definitiva, en conèixer aquí la seua dona.

Primers anys a l'oficina de telègrafs

Quan va arribar a la localitat de Xàbia, el 10 d'abril del 1960, l'oficina de telègrafs era al carrer Major, i allà va començar la seua feina amb quatre persones més: eren dos repartidors, dos en atenció operativa i un zelador de manteniment. «Xàbia em va acollir amb els braços oberts. La meua idea era estar a prop de casa i poder anar apropant-me a poc a poc al meu poble, però en arribar aquí vaig notar el canvi respecte al meu municipi: aquí la gent era més propera i hospitalària. Hi havia contrast entre la societat industrial d'Ontinyent i la societat rural de Xàbia; allí hi havia una lluita de classes, mentre que aquí la gent era més oberta i propera. Sempre tenies les portes obertes a qualsevol casa o grup», recorda Ramón, que afegeix «els meus primers dies aquí van anar en pensions ia casa de famílies, vaig estar ben cuidat».

Carrer Major de Xàbia on s'ubicava l'oficina de telegrafs als anys 60

La vida a l'oficina de telègrafs era intensa, «i encara que no es cregui, hi havia un gran volum de missatges per enviar sobretot en període de Nadal». Ramon explica que «es transmetien telegrames i radiogrames mitjançant Codi Morse, però quan la comunicació telegràfica va evolucionar, el Morse va quedar enrere si es va donar pas al teletip, la mecanografia i les perforadores o picadores, que transmetien també missatges codificats. El cost d'aquests missatges era per nombre de paraules, i per això cada missatge solia ser breu i concís».

Codi Morse Internacional

El nostre protagonista d'hui explica que també existia un servei urgent d'enviament que tenia prioritat sobre els altres, «deixàvem l'enviament que tinguerasim i realitzàvem l'urgent, passava per sobre de tots i fins i tot, ja en aquella època es feien enviaments de diners a través del gir telegràfic, en què usàvem un altre tipus de codi». Vidal recorda una de les anècdotes, «un dia van venir unes dones per enviar diners als seus fills que eren a les Balears fent la mili i necessitaven comprar uns instruments de música -amb el temps vam saber que eren els Bradmis-. L'import arribava amb rapidesa, ja que només era emetre omplir un formulari, cobrar, emetre el comunicat i ja a la destinació feien entrega dels diners al destinatari. Però aquesta immediatesa va causar confusió en altres veïns que van venir després volent enviar paquets físics amb la mateixa rapidesa, al·legant que Telégrafos era més ràpid que Correus i volien manar per aquesta via».

L'evolució de la comunicació i la fi del telègraf

Del carrer Major, l'oficina es va traslladar al carrer Verge dels Àngels, però amb l'expansió del telèfon, el telègraf va anar perdent importància quedant només en ús el burofax. Als anys 90, els telegrames van deixar d'enviar-se i es van fusionar Correus i Telègrafs. Va ser aquí quan es va instal·lar a l'actual oficina de Correus, a la Plaça Marina Alta.

Antiga plaça davant de Correus, edifici situat a l'esquerra | Foto AMX

Ramon, que aleshores era cap de telègrafs, va haver d'adaptar-se a les noves funcions del servei postal que al seu parer resultaven més complexos. Tot i que va assumir el càrrec de cap de Correus, la seua veritable passió sempre va ser la telegrafia: «em van triar per la meua experiència, però el que realment m'agradava era la meua professió. La telegrafia tenia una cosa màgica, són anys que recordo amb afecte».

Telègraf – Acústic morse

Amb la desaparició del telègraf, amb prou feines va quedar com a sistema de comunicació residual el fax. Hui, el telègraf és només un record, gairebé no queda rastre del que una vegada va ser el principal mitjà de comunicació entre les persones. Tot i això, a la memòria de Ramon seguix present aquesta professió i tot el seu funcionament, ara desapareguda.

telègraf – commutador de barres

Xàbia, centre de comunicacions

Cal destacar que Xàbia, juntament amb Dénia, eren les dues úniques poblacions que comptaven amb aquest tipus d'oficina, rebent diàriament comunicacions que emetre de la resta de localitats de la Marina Alta, fent-se càrrec Xàbia dels municipis del sud de la comarca i Dénia del nord.

Totes les estacions telegràfiques estaven proveïdes de presa de terra pròpia. L'oficina de Xàbia tenia una línia directa en connexió permanent amb el Centre d'Alacant amb instal·lació de teletip, una altra línia directa amb l'Estació del Cap de Sant Antoni, anomenada el Semàfor, comunicada per morse i encarregada de passar diàriament diversos comunicats meteorològics que, rebuts a l'Oficina de Xàbia es passaven a Alacant; una línia directa més amb la Casa del Cable; una altra línia directa amb Benissa i Calp als quals es transmetia i dels que es rebia tot el servei telegràfic.

→El 'semàfor' del Cap de Sant Antoni de Xàbia: història d'una estació electro-semafòrica i telegràfica abandonada

Durant molts anys es va funcionar amb aquests dos últims per morse fins a la dècada de 1970, en què es va dotar de teletips a aquestes oficines, i Xàbia va continuar sent l'oficina d'escala destinada a cursar tot el trànsit de les dues oficines. Altres línies addicionals permetien establir comunicació amb València, Gandia o Dénia. És a dir, era una oficina de certa importància.