OPINIÓ | Joan Baptista Codina Bas
Els dies 2 i 3 d'octubre de 1957 es produeix una aiguà que fa malbé tot el terme i la llera, i el 6 d'abril del 1958 s'acorda expropiar terrenys a la partida Mesquida per dur a terme la desviació del riu Gorgos. El 1963 es desvia la llera del riu que desembocava al mar junt al pòsit de pescadors després de transcórrer per l'actual Avda Jaume I. La seua desembocadura es va traslladar 800 metres més al Sud per on ara ho fa.
L'11 de febrer de 1966 s'aprova el projecte de dessecació dels terrenys de la llera del riu Gorgos, en el seu darrer tram, coincident amb l'Avda Jaume I. Com a conseqüència d'aquests esdeveniments l'últim tram del riu s'havia desviat més cap al sud sortint de la zona urbanitzada.
El polígon que té els límits entre Avda. Augusta i la platja i pel Nord la línia que va de l'Avda Jaume I i pel Sud la nova llera, es va crear un espai que es va haver de dessecar i sanejar els terrenys allí existents. Això és el que va emprendre l'Enginyer de Camins, Canals i Ports D. Hermelando Corbi Abad.
La seua intervenció era la d'emplenar la llera de l'antic riu Gorgos en el seu tram final al terme municipal de Xàbia consistent en el farciment d'aquest tram de la llera per sota del nivell del mar amb terres procedents del riu Gorgos, elevant la cota fins a la + 0,60.
Qui és Hermelando Corbí Abad? La seua filla Paloma que va seguir els estudis del seu pare en enginyeria de camins canals i ports, ens proporciona les dades següents:
Va néixer a Monòver, província d'Alacant, el 4 de març de 1923. Fill d'Hermelando Corbí Martinez i Francisca Abad Maestre, tots dos de Monòver. Va cursar els seus estudis de Batxiller entre Alacant i València, entre 1933 i juny de 1942.
Entre l'octubre del 1942 i el juny del 1947, es va desplaçar a Madrid per preparar l'examen d'ingrés i posteriorment, estudiar la carrera d'Enginyer de Camins, Canals i Ports, finalitzant els estudis d'Enginyeria el juny de 1952.
El 21 de novembre de 1952, va ingressar al cos d'enginyers de Camins Canals i Ports del llavors Ministeri d'Obres Públiques, prenent possessió de la plaça de funcionari el gener de 1953.
Després de sol·licitar una excedència forçosa per Servei a l'Administració, l'any 1953 finalitza les pràctiques del servei militar, iniciant-se la seua etapa laboral. En la seua primera etapa de la seua vida professional, va treballar a l'empresa constructora ENGINYERIA I CONSTRUCCIONS MARCOR, entre l'abril del 1953 i l'octubre del 1970, construint
obres a diferents ciutats d'Espanya.
Al setembre de 1970, va sol·licitar l'ingrés a l'Administració com a funcionari, destinant-lo a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer a València. La seua etapa professional com a enginyer funcionari va ser des d'aquesta data fins al 30 de juny de 1985. En paral·lel, va desenvolupar la seua carrera docent com a professor a la Universitat Politècnica de València des de l'1 de novembre de 1971, inicialment com a professor adjunt i posteriorment com a professor titular des de desembre de 1984.
Després de la jubilació, i durant uns 10 anys va estar col·laborant amb el col·legi de Camins, C i P de València en la revisió dels projectes per obvan tindre el visat. Es va jubilar el 4 de març del 1988. Va morir el 19 de setembre del 2016, a València.
I què va passar amb el terreny dessecat i sanejat? Sobre aquest terreny s'ha edificat la caserna de la Guàrdia Civil, la urbanització dels Jardins del Sol, el Palau Municipal de Esports Miguel Buigues Andrés, la piscina coberta, el CEIP Port de Xàbia, l'edifici Albi, el Merca-Port, etc.
Bibliografia
- Costa Mas, Josep. El marquesat de Dénia. Estudi Geogràfic. 1977
- Codina Bas, Juan Bta. Des de Javea. València, 1965. Pàgs. 82-84.
- Diversos. Xàbia, l'Aiguà del 1957
- Xàbia en blanc i negre, Edicions Tivoli.
- Arxiu municipal de Xàbia. Llegats 6 AX 315 3 i 5 XA 315
