OPINIÓ
L'any 2012, Xàbia va celebrar i homenatjar, les efemèrides de caràcter històric en què es complien 400 anys que Xàbia va obvan tindre el títol oficial de Villa, cosa que li va permetre com a municipi diferenciat i amb Ajuntament propi. Va ser el rei Felip III qui va concedir aquesta distinció el dos de juliol de 1612.
Aquest mes de juliol, 14 anys després, voldria commemorar de manera especial l'orgull amb què Xàbia va rebre la distinció d'un títol tan honorífic i rememorar un fet de vital importància per a Xàbia i els seus habitants. No obstant això, no hi ha registre històric disponible a les fonts consultades que identifiqui amb certesa qui va ser el primer alcalde de Xàbia en sentit estricte (és a dir, el nomenat oficialment a la primera legislatura municipal documentada). I, per tant, en aquest mes de juliol he volgut recordar el poema que li vaig fer aquell 2012 amb motiu de tan gran i històric esdeveniment de la Molt Il·lustre Vila de Xàbia.
'XÀBIA, QUATRE-CENTS ANYS VILLA'
Quatre-cents anys ja,
Xàbia Molt Il·lustre Villa
el que ve no se'n va,
seguix sent meravella.
Va ser el Rei Felip tercer
en el mil sis-cents dotze:
que el noble poble xabiero
del seu Il·lustre Villa gaudi.
En lluita contra el francès
es compleixen dos-cents anys
Xàbia, amb heroisme després
va saber reparar els danys.
De xabieros solidaris
que t'enlairen a la glòria
amb tots dos aniversaris
orgullosos de la teua Història.
Sobre la teua bella Badia
el Montgó cobreix els teus Caps
d'històrica gallardia
de xabieros ben forjats.
L'aval dels xabieros
és benestar, honor i pau,
són autèntics, veritables,
Xàbia, estima la llibertat.
Amb exemple de constància
d'esforç, d'austeritat,
humil, sense arrogància,
Xàbia, vessa felicitat.
Que la història faci justícia
amb Xàbia agrícola-marinera,
eximint de l'estultícia
a una Xàbia en què impera
una història vitalícia
de primavera exultant.
S'uneixen la terra i el mar
en una abraçada gloriosa
a Xàbia pots somiar,
que en ella tot és bonic
perquè Déu, la va voler premiar
amb la gràcia, del Déu Totpoderós.
