Restaurants antics de Xàbia que seguixen actius: quin n'ha estat el secret?

Parlar de gastronomia es hablar de cambios. La hostelería ha realizado un giro de 180 grados en los últimos años, pero la tradición y la cocina casera ha sido siempre un punto importante a la hora de comer fuera de casa. Los bars y los restaurante siempre han existido, aunque hayamos contemplado un antes y un después en este mundo gastronómico.

A Xàbia, diversos han estat els locals gastronòmics que n'han marcat una Història, però quants seguixen oberts? Si mirem enrere, a més de 60 anys, els més grans recordaran bars com el Bar Noy o el Jubama. Locals on els veïns de Xàbia es retrobaven per passar una estona de oci. Bars plens d'històries i anècdotes que només queden al record.

Antic Bar Noy ubicat a la Punta de l'Arenal | Foto Reme Berenguer

Tot i això, altres bars i restaurants han aconseguit manvan tindre-se drets, adaptar-se a la transformació gastronòmica però sense perdre l'essència que els va fer néixer i créixer. A dia d'hui, Xàbia manté actius tres dels primers restaurants que van obrir les portes a la localitat: La Fontana, El Clavo i El Pósit. Llocs on han passat nombroses anècdotes i pels quals han arribat a passar tota mena de personatges rellevants. Quin ha estat el secret? Hui parlem de Bar El Clau.

Bar El Clavo als seus inicis, als anys 60 | Foto de Joaquín sala

El Clau

El Clavo, situat al barri mariner de Duanes de la Mar, al Port de Xàbia, va obrir les portes a la Nadal del 1961 a mans de María Cardona. Va ser un dels primers bars del nucli de la localitat dedicat a les tapes. Bar El Clavo ha estat a la mateixa ubicació des de la seua obertura i amb pràcticament la mateixa estructura. Situat en un enclavament únic, davant de la platja de la Grava ia pocs metres del port pesquer, en els seus més de 60 anys de trajectòria, sempre ha estat un referent del menjar autòctona: peix fresc, coques i com no, el seu plat estrella: les Braves amb recepta secreta, encara que als seus inicis tenien ' Los Clavitos' (que era un tipus de rosquilla amb anxova) que tothom que s'acostava al bar demanava.

Plat de braves d'El Clavo

Però per conèixer amb detall la seua història, la que ha mantingut tot aquest temps al servei de veïns, turistes i visitants, comencem per l'origen del seu nom. El Clavo procedeix de l'antic negoci que s'ubicava en aquesta taverna, una fusteria «on s'usen molts claus», indica l'exgerent del local, que explica que «antigament no se solia posar nom als bars i van ser els mateixos clients els que van començar a anomenar Bar El Clavo per l'antic ofici que es feia en aquest local».

Símbol del bar que penja sobre la barra d'El Clavo Xàbia

A partir d'aquí, El Clavo es converteix en un punt de trobada de mariners. És un negoci familiar, de manera que tots han de donar un cop de mà. Maria és qui encapçala el negoci, però Bartolomé Cholbi, el seu fill, és qui dóna un cop de mà després de la seua jornada de treball a la fàbrica de llata de Gata Gorgos. «Tenia 15 anys quan vaig començar a treballar al bar en horari de vesprada ja que al matí tenia una altra feina, però el local estava sempre ple i finalment vaig deixar la feina de Gata per dedicar-me només al bar», explica Bartolomé sobre els seus començaments.

Maria Cardona, fundadora de Bar El Clavo de Xàbia

«M'aixecava a les 4:00 de la matinada per venien els mariners a prendre el cafè abans de eixir a pescar i ja s'enllaçava la feina amb què sortien de les discoteques Molí Blanc i Hisenda. Venia a ser un 24 hores d'aquell moment. Tot just es tancava unes hores per descansar. Estava gairebé tot el dia obert durant tots els dies de la setmana», recorda Cholbi.

Bartolomé Cholbi junt a la barra d'El Clavo

El Clavo va començar sent un 'diminut' local on amb prou feines hi cabia una taula. Uns anys després, cap al 1971, amb la construcció de l'edifici i els pisos que hi ha a dalt del bar, s'amplia l'establiment i arriba a van tindre un màxim d'unes sis taules a l'interior, per la qual cosa es considera que el bar és nou, i així ha estat fins hui. Tenint cura dels detalls i ampliant el servei a la terrassa.

Interior del Bar El Clavo

Entre les seues anècdotes, Bartolomé explica la visita de diferents personalitats rellevants com a polítics, famosos nacionals o internacionals o l'exjugador del Reial Madrid, Emilio Butragueño. Però el més divertit i anecdòtic que recorda Cholbi són els moments viscuts en dies de festes: «un dels episodis de riure era quan entrava el mans al petit local amb la gent a l'interior. Va ser una gràcia de Paco Mestre que al final es va convertir en tradició i cada any, allà que venia la vaca».

El manso entra al Bar El Clavo

Un altre dels records que ens explica era l'adornament sencer de l'edifici els dies de festes i com no, el lliurament de 3.000 pots de cervesa gratis el Dia del Crist; «aquell dia tancàvem el local i repartíem cervesa a gogó pels finestrals».

Edifici del Clau decorat per les festes de Duanes de la Mar

Però a aquestes anècdotes cal sumar-hi «quan em posava la diadema com si tinguera un clau travessat al cap. Els xiquets s'espantaven, però era molt graciós veure les seues cares o que els pares et diguessin que t'ho posessis».

Bartolomé amb el seu fill al Bar El Clavo amb la diadema 'terrorífica'

Ara, 16 anys després de jubilar-se, El Clavo continua actiu. El negoci va agafar les regnes de mà de Bartolomé quan la seua mare es va jubilar i ara, després que estigués llogat a terceres persones del 2007 al 2012, la tradició familiar continua. El fill de Bertomeu va tornar a reprendre el negoci el 2012 i allà seguix. Després de tres generacions, un dels primers restaurants del Port de Xàbia conserva, després de 60 anys, l?essència, el sabor i la tradició.