OPINIÓ
Aquest diumenge passat, la Placeta va tornar a vibrar amb la festa del seu patró San Francisco de Paula, complint-se deu anys d'aquell 400 aniversari de l'arribada dels Mínims a Xàbia. L'Associació de Sant Francesc de Paula, va comptar per a aquella ocasió, amb la inestimable ajuda dels majorals de l'any 2016 i de la feligresia del convent i altres xaveres d'aquest insigne barri xaiber perquè la festa sortís de la manera més brillant possible com recordem tots amb nostàlgia i alegria.
Cada cop que celebrem aquesta popular i religiosa festa d'aquest barri tan singular, ens arriben noves dades de la Història, per part d'algun veí.
El Convent de Mínims de Xàbia es va fundar el 1616, impulsat pel duc de Lerma, i ja el 1617 comptava amb una xicoteta comunitat reconeguda oficialment. El 1643 es va autoritzar la celebració amb processó de Sant Francesc de Paula, origen d'una tradició que ha perdurat fins hui.
Tot i que al segle XVIII la comunitat religiosa va ser reduïda, la devoció ja s'havia estès entre la població. Després de la desamortització del 1841, el convent va passar a mans municipals i va canviar d'ús, però l'església va continuar activa i la festa va continuar gràcies al suport veïnal, que en va garantir la continuïtat més enllà de l'àmbit religiós.
El 1936, Felipe Buigues Guardiola -l'Alcalde- només deixa celebrar la novena a San Francisco, res més. Acabada la guerra, la recuperació de la festa no va ser un acte improvisat, sinó la reactivació d'una cosa que mai no havia arribat a extingir-se del tot. L'antiga imatge de San Francisco va ser destruïda i cremada a la gran foguera de l'Arenal segons em relata Joaquín Sapena Bisquert. L'oncle de qui m'informa, Joaquín Bisquert Sivera, que vivia al Raval del Convent, concretament al número 2 del Carrer Nou, va estar molt malalt durant el període bèl·lic i va jurar que sé si es curava, pagaria una nova imatge del sant. Així va ser, i el 1940 va encarregar aquesta talla probablement a Juan Bautista Devesa Sapena 'El Santeret', ja que segons em relata el seu propi veí, és molt poc probable que viatgés a València en plena postguerra a la recerca d'un escultor, tenint a mà el xaiber que ja estava treballant en un Natzarè, a la Verge de Loreto i la del Pòpul. Personalment m'inclino a pensar que va ser el Santeret l'escultor, ja que a la Festa de Sant Blai de la Parròquia de Sant Bertomeu -aquest any- la escultura era idèntica a la d'un San Francisco de Paula, i el presumpte 'San Blas' tenia l'acreditació de la manufactura de Devesa.
La processó va tornar a eixir el 1940, però aquesta vegada, com que el Convent de Mínims estava en ruïnes ja que va ser demolit a la guerra, el seguici va eixir des de l'església on s'havia celebrat també en aquest temple, la corresponent novena. Des de llavors, la processó de Sant Francesc de Paula va canviar l'itinerari, ja que abans només discorria pel Raval del Convent, extramurs, i per primera vegada a la llarga història, feia el recorregut per la Vila com actualment. Un cop acabada la celebració, la imatge tornava a casa del Sr. Bisquert Sivera al carrer Nou fins que es van finalitzar les obres del nou Convent de les Agustines. Una de les famílies més unides a San Francisco i pertanyents al Raval del Convent eren els 'Xirivita' -Bas-. Els ciris, flors… tota aquesta logística i algun àpat, era sufragat per aquesta coneguda saga xabiera.
La Placeta -el Raval del Convent- roman com un batec constant de trobada, memòria i continuïtat. Als seus carrers, la tradició no es declama, s'encarna en gestos quotidians, es comparteix a la conversa i es transmet, gairebé sense advertir-se, de generació en generació.
En un temps marcat per la pressa i la uniformitat, aquest racó xabiero s'alça com un discret baluard d'identitat. Mentre hi hagi els que sostinguin amb convicció els seus costums i acompanyin amb respecte el que han heretat, San Francisco de Paula seguirà trobant aquí no només refugi, sinó la seua llar més lleial.
