Encara que estiguem en temps de Nadal i vinga de gust un relat nadalenc, aquesta setmana portem un altre tipus de conte, un d'aquells que tenen a veure amb personatges reals que superen tota mena de ficció i que en l'àmbit local encara no s'ha produït l'estudi pertinent a aquesta figura.
Hi va haver una vegada un polític xabiero, dels de raça, que va enviudar de la seua primera esposa, i amb el temps, va accedir a contraure segones núpcies. Per això, a les hores de tedi mirant al mar, a la naia de la seua finca 'La Senia' al primer Muntanyar, va ordir junt als seus amics -entre llimonada i cassalleta- el seu proper casament. Van buscar als anuncis classificats d'un diari de dretes de tirada nacional dels anys 40, alguna dama de la societat madrilenya que buscarà nou cònjuge. Bingo! Una dona d'origen cubà va semblar la candidata idònia… En aquells temps, una persona procedent de Cuba a la península era sinònim de fortuna a l'equipatge. I així va ser. Es van conèixer en persona i van celebrar lenllaç. La dama en qüestió se'n va anar a viure a Xàbia amb els seus estris i un lloro. La garreperia de la seua dona, va atipar el polític xabiero que no va trigar a concloure's amb el seu secretari personal, per simular el segrest del lloro i demanar un suculent rescat a la seua pròpia dona. Els diners es van pagar però tot es van descobrir i Romualdet -el nostre polític xabiero- es va quedar sense lloro, sense diners i sense esposa.
Amb aquest surrealista preàmbul, desempolsem doncs, la biografia de Romualdo Catalá Guarner, la trajectòria i personalitat de la qual, bé valen una sèrie a Netflix, ja que només esbossar part de la vida d'un dels protagonistes més curiosos de la Història de Xàbia, donarien per a cinc temporades.
Pícar de llibre com el seu pare Juan Bautista Catalá Gavilá -diputat a Corts a l'últim terç del segle XIX- va portar Niceto Alcalá Zamora a Xàbia, però també polítics sinistres com el famós Capellà de fusta. Romualdo va fundar amb el seu progenitor, Las Lligues Anticaciquistes, un partit que va obvan tindre acceptació popular i que era una còpia d'una altra formació gallega de lideratge fosc, la de Basilio Álvarez, capellà Fake o com el van batejar a Xàbia, el Capellà de fusta. Aquest fals sacerdot es va dedicar a donar mítings, convidat per Romualdet, per embaucar els xabieros piadosos i les elits locals tradicionalistes, però tot i anar abillat amb majestuós manteig, impol·luta sotana i barret amb borles, el clergue va patinar en la seua última actuació. Al Capellà de fusta se'l va veure ballar agafat una noia a la festa de comiat del mateix Basilio, que els Català van organitzar a casa aquella nit. Així va acabar el estratagema política de Romualdet i el seu capellà fake.
A la Dictadura de Primo de Rivera, Romualdo Catalá Guarner se'n va anar desterrat al Marroc voluntàriament, ja que des del govern, ja se li havia amenaçat amb l'exili a Fernando Poo a Guinea Equatorial. S'havia guanyat l'enemistat de massa gent poderosa a Xàbia i València. Allí va romandre fins a la proclamació de la República el 1931.
En aquest període nou, Romualdet va continuar relacionant-se i cartejant-se diàriament amb ministres de tota mena, ja que la seua pertinença a la 'Logia Lixus' de la Maçoneria, el va beneficiar enormement en aquestes lids. El 1933 va ser nomenat Governador Civil de Pamplona durant tres dies. Romualdet va fer servir aquest títol fins al mateix dia de la seua mort, en la làpida del qual figurava 'Ex Governador de Pamplona, com així ho feien també les seues targetes de visita'.
Com que els seus aires de senyoret i la seua dilatada història no s'havien pogut esborrar del tot, el Comitè Local de Xàbia li va confiscar les terres l'estiu de 1936 i alguns testimonis van sosvan tindre, que a Romualdet se'l va veure cavar rases al costat d'altres terratinents de la viles. Durant la Guerra Civil va aconseguir escapar amb el seu pare a Madrid, passats els mesos. El retorn, finalitzada la contesa, mereix un altre article…
Va acabar militant a Falenge perquè el recent estrenat Règim del General Franco el deixés tranquil, encara que no va ser així. els anys 50- es va passejar per Xàbia per deixar-se veure, emulant així, sense saber-ho, els antics gentilhomes espanyols sense plata ni or, que amb la seua capa noble ben col·locada i la seua espasa al cinyell, anaven pels carrers de les ciutats espanyoles del Segle d'Or.
Va morir a finals dels anys 70, al cap de pocs dies de ser atropellat per un cotxe al Raval de la Mar, abans d'arribar a casa seua.
Vull agrair a la meua amiga Salomé Rodríguez Pérez, la documentació, imatges i anècdotes d'aquest singular parent seu, paradigma del murri espanyol a terres xabieros.
José Font Caballero
L'article m'ha encantat.
Així no cauen en l'oblit i l'anonimat els personatges il·lustres del poble de JAVEA.
Bravo José Font.
Genial! Magnífic article per gaudir amb la lectura. I mereix ser continuat, perquè encara queda què gratar.
Xàbia és rica en personatges inèdits; n'hi ha per a tots els gustos i tendències, amb singulars històries a les seues motxilles que bé mereixerien una saga de TV.
Diuen els que saben, que per entendre el present, cal conèixer el passat…gràcies pel relat, molt interessant.
Brillant narració!
M'ha encantat l'article, era com el petit Nicolau de l'època
Fabulosa narraçió.Recordeu vagament que la meua àvia,en les seues xerrades,comentà semblant relat.Història pura i real.Feliçitasiones!!!
M'ha agradat molt perquè recordi molt bé al tio Romualdo. 'advocat a la ciutat veïna. anècdota que ens divertia molt era que conduïa a vint per hora i fins arribar a dalt de tot de La Plana el cotxe és calava cntinuament.