«Estiu, calor i…»

OPINIÓ

Si us plau, malgrat la tòrrida calor d'aquest estiu horrorós, que no ens treguin la llum, el sol, la suau brisa marina de la meua estimada Xàbia. Segur que ens en eixirem, malgrat aquesta desesperant i aclaparadora calor que
aquest estiu fueteja els xabieros, estiuejants i visitants, però per molta calor que faci no desapareixeran les meravelloses belleses de Xàbia que no deixarem d'estimar-les. Així que, amb el cervell calent i la matèria grisa
diluint-se no deixaré mai inspirar-me en la seua Badia i en els seus incomparables paisatges. Endavant Xàbia! Aquí estic disposat a seguir escrivint sobre Vós, fins a l'extenuació.

Banyistes a la platja de la Grava de Xàbia

Cadascú té la seua forma de lluitar contra la calor que ens aclapara aquests dies. Uns, la majoria, estiren l'aire condicionat. Tan cara hi ha la llum que les factures s'inflen com la panxa d'un hipopòtam. Compte!
Altres, els no acabalats que no tenen aire, estiren el paipài, aquell ventall de cartró amb què se bufen un aire que els arriba un poc més fresc que el de l'habitació on viuen. Altres van i vénen a la nevera bevent aigua
fresca de l'ampolla i, si la volen encara més freda, li fan un glaçó de gel que la deixa a to.

Però jo, murcià de pro, vencedor de milers de dies de calor extrema, d'aquells temps en què no hi havia aire condicionat, munto el meu bol, bec uns bons tomàquets grossos i ben madurs, els afegeixo molla de pa
de diversos dies, aigua pura de font, sense clor, i jaca, pica, li dono voltes al bol fins que es fa una massa fluida. Aleshores la tiro en una bona font i li afegeixo el seu oli d'oliva verge extra, la seua bona sal i un toc de vinagre. I que no faltin uns allets del terreny per donar-li aquest pic tan agradable.

Tot això es fica al frigorífic, a sis graus de temperatura, i després, al culet, a glopets. Però, si en vol un de més fresc encara, li cruspeix uns quants glaçons de gel i… ampla és Castella!

Ai, la meua nevera, que no fa res més que queixar-se perquè no li tanquen la porta en tot el dia! I, és clar, amb la porta oberta no hi ha manera que refredi les coses. Després ve la mestressa de casa i, com sempre, les bronques són per a ella! Quina calor més insuportable fa! No ens mereixem que aquesta calor furiosa i persistent tracti d'acabar amb aquesta adorable Xàbias i amb nosaltres escalfant-nos el cos fins a posar-ho a bullir. I, per si no n'hi hagués prou, ens posa al peu dels cavalls quan arriba la factura de l'elèctrica que, a més de no entendre's, ve més grossa que una vaca lletera!

Somnio amb el dia en què els japonesos facin fora aquest satèl·lit-cortina que, diuen, li traurà força al sol i donarà ombra a part del món. El pitjor seria que es fes malbé l'invent i ens sotmetés a una foscor absoluta, sense que madurin els pebrots, els melons ni els tomàquets.

Però aquests petitons dels ulls rajadillos saben molt bé el que fan. Això sí, el coet en què vagi la persiana que no el llanci Elon Musk, que li fallen més que un tret amb una escopeta de canya.

FELICITATS XÀBIA!, i aguantarem el que vinga amb alegria, bon humor i una cerveseta ben fresqueta. Ah, i Feliç gaspatxo!