Xàbia ha rendit aquest divendres un emotiu homenatge. El Ajuntament ha fet entrega de la Medalla d'Or de la Vila de Xàbia, a títol pòstum, a Gersón Andrés Rincón Murillo, el màxim reconeixement que pot concedir la institució municipal, en agraïment al lliurament, valentia i servei exemplar que va demostrar durant l'incendi declarat el 12 de febrer passat en un edifici de la zona de Xàbia.
L'acte institucional, celebrat al Saló de Plens de l'Ajuntament, va reunir membres de la corporació municipal, voluntaris de Balcó al Mar, Creu Roja, Protecció Civil, Policia Local, Guàrdia Civil i altres persones que van participar a les tasques d'emergència durant aquella tràgica jornada.
A més, la cerimònia va ser retransmesa en directe a través de Youtube perquè els familiars de Gersón, des de Colòmbia, poguessin seguir l'homenatge.
El relat dels que van arribar primer a l'incendi
L'acte va estar conduït pels agents de la Policia Local Toni Soler i Elena Torres, els primers a arribar a l'edifici on s'originava el foc en un dels seus habitatges. Tots dos van recordar els moments viscuts aquella vesprada i el comportament exemplar de Gersón, que, malgrat el perill, va decidir tornar a l'interior de l'immoble per ajudar altres veïns.
Durant la seua intervenció van definir Gersón com una persona “humil” i “lliurada”, destacant que va actuar guiat per la solidaritat i el compromís amb els altres. «Va fer el que li va dictar el cor», van assenyalar els agents, subratllant que la seua decisió demostra la qualitat humana de qui va anteposar la vida d?altres persones a la seua.
Precisament aquest gest heroic és el que ha portat l'Ajuntament a concedir-li la Medalla d'Or de la Vila, un reconeixement reservat per a aquelles persones la trajectòria o accions de les quals deixen una empremta inesborrable al municipi.
Un homenatge ple d´emoció
Un dels moments més emotius de la cerimònia va arribar amb la projecció d'un vídeo elaborat per la família, en què es repassaven moments diferents de la vida de Gersón junt als seus éssers estimats i durant els anys que va residir a Xàbia.
Posteriorment, l'alcaldessa, Rosa Cardona, va fer entrega de la medalla a la seua dona, Paula Gutiérrez, ia la seua filla, Pamela Andrea Rincón. Va ser aquesta darrera qui va prendre la paraula per agrair el reconeixement rebut i el suport que tant la família com ella han sentit des del primer moment per part de l'Ajuntament i de la ciutadania. "Xàbia ha demostrat ser una comunitat unida i humana", va expressar.
També va voler adreçar-se als assistents la dona de Gersón. Tot i que l'emoció li va impedir llegir personalment la seua intervenció, va ser la seua filla qui va posar veu a unes paraules carregades d'afecte i recordo cap a qui va definir com el pilar de la família. «La teua absència fa mal, però la teua presència estarà sempre».
«Hi ha persones que deixen empremta»
L'alcaldessa de Xàbia va tancar l'acte recordant que hi ha persones la forma d'actuar de les quals defineix qui són en només uns instants. «Hi ha persones que deixen empremta i mostren en un instant com són, i Gersón en va ser una», va afirmar Rosa Cardona.
La primera edil va recordar que, una vegada va aconseguir posar-se fora de perill, Gersón va decidir tornar a l'edifici per intentar ajudar altres veïns, un gest que va acabar costant-li la vida.
«La medalla no pot tornar a Gersón ni alleujar el dolor de la seua família, però sí que representa l'agraïment de tot un poble cap al seu heroisme. El seu record romandrà per sempre a la memòria de Xàbia», va concloure.
Amb aquest reconeixement, l'Ajuntament perpetua la memòria de Gersón Andrés Rincón Murillo i deixa constància de l'agraïment de tota la població cap a qui, amb un acte de generositat extrema, va convertir el valor i la solidaritat en un llegat inesborrable per a Xàbia.
On són ara totes les fatxetes i els de Vox dient que la immigració és un càncer? Algun dia us donareu quanta de què cal jutjar les persones, no el país d'on provenen. Sou uns tarats. La immigració només aporta coses bones i us recordo quan els espanyolets anaven amb la cua entre les cames a Mexicoy, Argentina, Xile, suïssa, Alemanya, etc. El feixisme es cura llegint llibres!
Aquí estan honrant la memòria d'aquest home, ja està bé amb la punyetera política a tot arreu. No et fa vergonya, de debò? No ets capaç ni de respectar un acte bonic sense convertir-te tot en un debat de divisió social? Quina pena de societat, la veritat…